23/5/11

Dilluns, 23 de maig de 2011
LES FADES DE LA MÚSICA
Una muntanya de feina i algun que altre problema amb el queixal del seny, que malgrat tot en tinc, m’han tingut uns dies apartada del blog.
Sense cap mena de dubte una de les meves frases favorites diu: La felicitat és tenir bona salut i mala memòria.
Quan no et fa mal res la lluita és inacabable i saludable i en quant a la mala memòria... la meva és molt selectiva i arxivo amb gran facilitat allò que no m’interessa.
Però tornant a la feina hem de dir que ara si que estem a la recta final. Dues setmanes i un darrer esforç per acabar les darreres pàgines dels llibres i quaderns.
Uns quants controls més que arrodoniran les notes i tots marxarem de convivències, per gaudir de la natura, els jocs, la diversió, els amics i omplir les motxilles de records inoblidables.
Avui, però, he rebut un paquet que ha fet que se’m passessin tots els mals.
Quan la Marta tenia uns 5 anys vam anar a veure un concert infantil a Can Déu.
Van tocar, amb la col•laboració del públic, una peça amb uns instruments peculiars. La meva deformació professional va fer que a l’acabar anés directe a preguntar on havien aconseguit aquells instruments.
No em van aclarir on els podia trobar i des de llavors que els he anat buscant sense èxit.
Dimecres de la setmana passada fullejant distretament un catàleg de material musical escolar em van aparèixer els originals instruments.
Vaig trucar sense pensar-m’ho un moment i vaig fer la comanda.
Avui he obert el meu valuós paquet i he improvisat una peça amb els de P5, per la Graduació.
Ells nerviosos reien seguint les meves indicacions i a l’acabar m’han dit:
- Això tan bonic segur que t’ho han regalat les teves amigues, les fades de la música.

Mentre m’envoltin nens que creuen en les fades de la música i que estan segurs que són amigues meves podré dir que la vida és bella.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina sort que teniu les persones que oblideu ràpid el que voleu, jo és un ejercici que encara l'estic practicant. És bonic pensar en la màgia, és maco que aquest petits creguin en aquestes cosetes, pero fins i tot quan creixes i "madures", sempre queda una miqueta de màgia.
Parlant d'una altra cosa, ja que has tret el tema de la graduació, aquest any ho tens tot molt més amagat que de costum, ja podries donar-nos alguna pista, no?
Francesca

Anònim ha dit...

Quina sort tens, en díes com aquest de compartir novetats i curiositats que els criden tant l'atenció... No se com ho fas però tot el que te a veure amb la graduació és secret d'estat. A casa no he sabut res d'instruments nous ni de res!! Rosa B.

Patrícia Borràs ha dit...

L´escola, sobretot tu (ja t´ho he dit abans), fa que encara no siguem uns nens ens agradi pensar en les fades i saber que sou una part molt important que fa que la nostra vida sigui molt bella!!!

Esperarem amb ànsies que pengis les fotos i videos de la graduació per veure "aquest instruments tan especials"...

Patrícia

Anònim ha dit...

Es fotut el mal de queixal, molt. Espero que estiguis millor i si no, estic segura que les fades de la música,les teves amigues,faran que estiguis millor,segur.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Segur que els nens han disfrutat molt dels nous instruments. Aixo sempre agrada tant els nens como els grans.
Espero que estiguis millor del mal de queixal.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Sé que sonará infantil, pero a mi me encantan las hadas! Soy una fan de Campanilla, tanto que si voy a hacer algún regalo para niñ@s y veo algo de ella no puedo resistir la tentación de comprarlo!!

Y es que para sobrevirir a esta vida hay que tener un poquito de confianza, fe y polvo de hadas....

"En Tierra Extraña"

Anònim ha dit...

Hola! Jo també crec en la màgia de les petites coses i ...què és més màgic per oblidar un mal dia que la careta sorpresa i il·lusionada dels nostres fills davant tot allò que els sorprèn? Tapar-nos i destapar-nos la cara? Fer de trilers tot amagant el xumet, el iogurt o una joguina petita amb les nostres mans? Ballar tots junts els hits del moment: en Joan petit com balla, la Balanguera, i les del Topi!

Helena
mare pollet Adrià