Divendres, 28 d'octubre de 2011
JOSEP, EL BOLETARIRE
 Avui ha vingut a visitar-nos en Josep el Boletaire.
Ell viu a la muntanya i cada dia va a buscar bolets.
Allà es troba amb la Maria Castanyera que es molt velleta i com que avui plovia no ha pogut venir a Barcelona a visitar a totes els nens i les nenes de l’Escola.
En Josep ens ha portat de part d’ella un cistell ple de castanyes i així poder celebrar la castanyada.
Li hem cantat i li hem ballat, si més no ho hem intentat.
Ha estat molt divertit.
Aquí teníu fotos i videos.

Bona castanyada a tots.

Dijous, 27 d¡octubre de 2011
ANGLÈS EXTRAESCOLAR

No he estat mai a favor de que els nens de primària facin anglès extraescolar.

Després de reflexionar sobre els resultats obtinguts en les proves de sisè encara hi estic menys a favor.
Avui comentàvem amb la mestra d’anglès que els resultats satisfactoris en els nostres alumnes no van relacionats en fer o no anglès extraescolar. (Un 15% dels alumnes en fan)
A la classe no es nota el nen o la nena que fa anglès extraescolar vers els que no en fan.
No tenen un nivell més alt, ni més compressió. Potser tenen una mica més de vocabulari.
A primària si es treballa bé a l’escola, tal i com ho fem en vista als bons resultats obtinguts, no cal fer més hores.
Després d’estar vuit hores a l’escola treballant de valent el que necessiten és desconnectar fent un esport, activitats que no requereixin concentració escolar o fins i tot anar tranquil·lament cap a casa tot passejant, berenant i tenint una bona conversa de com anat el dia.
Un cop fet aquest petit descans poden fer una estoneta de deures i estudiar.
És impossible fer vuit hores a l’escola, una hora més d’anglès i després posar-se a fer deures i estudiar.
Els nens que fan aquest esforç es troben que quan cal fer-lo de debò, a l’ESO, estan ja cansats i fastiguejats i amb el handicap que estan al mateix nivell que aquells que comencen, molt més receptius, a l’activitat extraescolar nova per ells.

La polèmica està sobre la taula.

Serà interessant conèixer els motius que teniu alguns de vosaltres per allargar la jornada escolar dels vostres fills, al menys dos cops per setmana, per aconseguir resultats dubtosos i pocs clars.

Dimecres, 26 d'octubre de 2011
PROVES DE 6È PRIMÀRIA
Avui, tot en un plegat, he recordat que no he publicat les dades de l’Avaluació de 6è del curs passat.
No estic massa d’acord en avaluar a nens de 12 anys en un parell de dies. De ben segur les dades canviarien d’una setmana a l’altra perquè influeixen molts factors que les fan variables.
Malgrat tot les dades existeixen i ja que les tenim poden donar-nos uns indicadors a tenir en compte.

ASSIGNATURA	ALUMNES QUE ES TROBEN EN LA FRANJA MITJA-ALTA
Llengua Catalana	77.7 %
Llengua castellana	89.5 %
Llengua Anglesa	94.7 %
Matemàtiques	78.9 %

Com podeu observar els resultats continuen sent molt satisfactoris com en els anys anteriors.

Va ser el primer cop que es feia la prova de Llengua Anglesa i els resultats han estat espectaculars. Estem molt contents.
Un cop més reafirmem que l’esforç, el treball de tots, la lluita, els deures, les lliçons, els exàmens, els criteris de correcció, l’exigència, la il·lusió i la bona feina donen grans resultats.  
Seguirem així i millorarem sempre.

Dilluns, 24 d'octubre de 2011
EXTRAESCOLARS


Les grans artistes pintant, retallant i dibuixant.



Les valentes patinadores

Divendres, 21 doctubre de 2011
ELS NOSTRES FUTBOLISTES PREFERITS

Els més petits però grans entusiastes

1r Primària, gran "cantera" 



2n Primària, grans aprenents

El nostre equip competitiu, amb força i il·lusió.
Uns campions sens dubte.

Divendres, 21 doctubre de 2011
EL SOL I LA LLUNA
  Absolutament fantàstics!!!

Dijous, 20 d'octubre de 2011
CINC ANYS!!!

Escola del Carme 1927

Escola del Carme 2011

De la primera foto a la segona han passat 84 anys.

Quatre generacions senceres que han fet escola amb nosaltres.

Avui el blog fa cinc anys i forma part d’aquesta història que va començar Donya Elena en una habitació de casa seva.
Ella em va ensenyar a escoltar, una cosa que sembla tan senzilla però que és de vegades molt difícil.
La història la va seguir la Srta Elena. D’ella he aprés esforç, dedicació, empenta i sobretot tolerància.
El blog existeix perquè tots vosaltres hi sou.
De vosaltres aprenc a viure amb entusiasme i a millorar cada dia.
Dels nens i les nenes que omplen l’escola aprenc alegria, curiositat, espontaneïtat i somriures.
Si l’escola fos una cançó seria aquesta:



Gràcies per ser-hi.

DIMARTS, 18 D'OCTUBRE DE 2011
VIDEO 3

Dimarts, 18 d'octubre de 2011
VIDEO 2

Dimarts, 19 d'octubre de 2011
ANGLÈS

L’anglès és una assignatura molt polivalent.

Permet treballar a l’aula la gramàtica, el vocabulari, l’ortografia i normes estructurals.
També cal fer expressió oral, parlar, escoltar i escriure.

Per últim podem aprendre cançons que entren fàcil, d’aquesta manera recordar estructures i paraules i finalment sortir al pati per intentar fer un petit ball i gaudir aprenent.

Us asseguro que ho han passat molt bé però us he de confessar que la Srta Candi i el Professor Marc ho han passat encara millor.

Ho podeu veure en aquests videos.

Divendres, 14 d'octubre de 2011
DITES
La Classe de les Girafes cada dia diuen la dita del mes.

Per si les voleu practicar les d’aquest trimestre són:

OCTUBRE:
Si a l’octubre plou
El rovelló es mou

NOVEMBRE:
Novembre enllà
Agafa la manta i no la deixis anar

DESEMBRE:
Al desembre el fred i el vent
Fan tremolar al més valent

A veure si són capaços de recordar-les.

Dimarts, 11 d'octubre de 2011
MANELET I LA TARDOR
El nostre esquelet Manelet ha tornat a fer acte de presència.

Al Parvulari  els Dofins treballen els fruits i els colors de la tardor: castanyes, fruites, fulles...
Les Girafes ja van pel nombre 2 i amb l'esforç de distingir números i lletres.
Els Pingüins aprenen la lletra U i la seva grafia.
L'aprenentatge no té límits.

Dilluns, 10 d'octubre de 2011
TREBALLEM
Això és un no parar constant.
Els de P5 han fet aquest bonic mural de la tardor.








I els de 1r han fet el de Picasso

I els de 6è un d'història

Dimarts, 4 d'octubre de 2011
DE NOU ESFORÇ
Aquests nens que veieu darrera la carpeta són de tercer. Estaven fent el seu primer examen d’aquest curs.

El tercer és sens dubte el curs més complicat de la primària.
Això no vol dir que a partir d’ara, i un cop superat, tot seran flors i violes. El que vol dir és que comença el camí de l’esforç i de la superació per part dels nens i un camí de sacrifici pels pares.
Els nens han d’esforçar-se en solucionar els seus propis problemes a l’aula.
Per part dels pares cal enfrontar-se a no caure en la temptació de resoldre a cada moment els problemes dels seus fills.
Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen.
Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè hauran de viure amb ell tota la vida.
Fins i tot mantenir una amistat en el temps comporta esforç.
El problema no és que els nens busquin qualsevol drecera per aconseguir el mínim esforç, això ho hem fet tots.
El que és inexplicable és que els pares no es comprometin a potenciar la cultura de l’esforç.
És cert que no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no aconseguirem mai res.
L’esforç és el mitjà.
També és veritat que el declivi de la cultura de l'esforç va lligat a un paternalisme mal entès que cada cop és més preocupant.
No volem que el nen hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que s'angoixi i li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt.
Fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim i potenciem la falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir.
De moment diguem-li que sigui feliç, pensem erròniament.
Cal posar-los davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix.
I sobretot cal ajudar al mestre i estar al seu costat.
Recordeu??? Estem al mateix bàndol.

Dilluns, 3 d'octubre de 2011
LA FORÇA
Si hi ha una cosa que m’emociona sempre, absolutament sempre, són els castellers.

De ben petita els meus pares em portaven a la Plaça de Sant Jaume a veure’ls. Recordo que admirava la força i la valentia.
Veure l’anxaneta a dalt em produïa, i em produeix, un corrent elèctric per tot el meu cos. Els pèls de punta i l’emoció acostumen sempre a paralitzar-me quan els veig.
El so de la gralla explica l’estat del castell i ens informa del valor.
Malgrat tot jo sempre admirava secretament a l’aixecador. El més petit, el que no saluda, el que no rep els aplaudiments, el que no fa un petó al públic però el que sosté a l’anxaneta.
De fet és el que fa l’esforç en silenci, però no per això és menys esforç.
Un castell és com la vida.
L’anem fent amb esforç, amb força, amb perseverança, amb emoció... i quan tot cau tornem a pujar amb superació, amb més esforç, amb voluntat i amb més força que mai.
Si puc transmetre als meus alumnes una petita part d’aquest missatge de ben segur em sentiré el millor aixecador del món. Ells seran la pinya que aixecaran la seva vida... i seran els anxanetes de la seva pròpia vida.
La vida és plena de dificultats.
L’important és tornar-se a aixecar
I lluitar fins al final.

Dijous, 29 de setembre de 2011
CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA
Nervis i somriures abans de començar la classe.
No caldrà tallar ungles.

Dimecres, 27 de setembre de 2011
TXAIKOVSKI
Com cada matí a primera hora entro al parvulari.
La Srta Elena i jo fem una petita reunió per posar-nos al corrent de l’entrada dels respectius edificis.
De sobte me n’adono que hi ha silenci.
No ploren! Els nostres petits Pollets, perdó Picarols, estan jugant.
Evidentment això es mereix un parell fer fotos.

Els Dofins juguen al pati i les Girafes escolten “El vals de les flors” de Txaikovski. Mouen els braços a ritme de la música segons sigui lenta o ràpida.

Em venen ganes d’explicar-los que aquesta música és d’un conte que es diu Trencanous però m’ho repenso. No veig clar com puc explicar aquests petits com un Trencanous agafa vida i s’enamora de la nena. De ben segur explicar que és un trencanous ja em portarà el primer problema del dia.

Deixo que feliçment gaudeixin de la música i vaig fent fotos per compartir-les amb vosaltres.  

Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.

Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.

Divendres, 23 de setembre de 2011
PADRINS LECTORS
Tarda plena d’emoció tot fent els Padrins Lectors.
Estaven molt nerviosos, especialment els padrins.
Els fillols s’ho miraven sense entendre massa bé que passava.
Han signat el contracte d’apadrinament.

Per part del Padrí:
 1.- Escoltar atentament i amb paciència al nostre fillol o fillola.
 2.- Corregir-lo i ensenyar-li com es pronuncia correctament quan s’equivoca.
 3.- Llegir el text amb bona pronunciació i entonació perquè li serveixi d’exemple.
 4.- Explicar les paraules que no entén.
 5.- Fer-li preguntes per saber si ha entès el que ha llegit.
 6.- Felicitar-lo quan ho faci bé o millori, així arribarà a ser un gran lector gràcies al nostre ajut

 Per part del fillol:
 1.- Escoltar el que ens diu el nostre padrí.
 2.- Fer-li cas.
 3.- Portar-se bé.
4.- Contestar el que em pregunta.

 Per part de tots: Gaudir de la lectura.