DIARI DE LA MEVA ESCOLA

2012-02-02T13:51:00.001+01:00

ONADA DE FRED
Fins que la neu no arribi a la porta de l'Escola estarem oberts amb total normalitat.

2012-02-01T22:17:00.004+01:00

Dimecres, 1 de febrer de 2012
PER FI ARRIBA L'HIVERN
Ja sabeu que el fred em dóna energia i ganes de fer moltes coses.

Aquesta setmana estic especialment activa i contenta, les gotes de pluja que sento caure en aquests moments acaba de donar-me la felicitat petita del dia d’avui.

Ja hem acabat de tallar totes les tires per la disfressa. Cinc-cents trossets de deu cm que faran molt de goig un cop vosaltres ho poseu en el polar que us donarem. No patiu. Aquest any també gravarem les explicacions i així serà fàcil i entenedor.

Mentre que jo estic tancada tallant pel de foca, la feina a l’escola no s’atura, al contrari.

Vam comentar al Claustre que volíem posar el dimecres de la fruita per esmorzar i la Srta Laura, entusiasta que és ella, no s’ho va pensar dues vegades i ja va engrescar als seus nens i nenes.

Impressionant!!!

Avui tots han portat la seva carmanyola amb un be de Déu de fruita talladeta que enamorava de goig.

He de dir que la gran majoria de nens de l’escola porten cada dia uns esmorzars molt ben fets, variats, sans i molt ben preparats.

L’esmorzar és l’àpat més important del dia i entre tots estem aconseguim que sigui un èxit.

Moltes gràcies per la vostra col•laboració.

Els de Primer estan treballant les formes geomètriques. Un gran descobriment que els permet distingir prismes, piràmides, cubs, esferes...

Els de Tercer manipulen a plàstica diferents textures. El Professor Marc, tot i ser especialista d’Educació Física, li agrada molt la Plàstica i avui han començat a fer una màscara. Si més no això m’han dit que feien quan he entrat a la classe intrigada al sentir tantes rialles divertides. No ens perdrem el resultat final.

2012-02-01T08:16:00.001+01:00

Dimarts, 31 de gener de 2012
OPINIÓ SOBRE "MESTRES"
Ahir vaig veure el programa que estrenava TV3 sobre els mestres.
No n’esperava massa. Aquests tipus de programes no acostumen a mostrar l’autèntica realitat i l’arrel dels problemes actuals.

I així va ser.

Mostrar un parell de mestres “happy” i el típic tòpic del professor que desperta les ganes de llegir els clàssics a un alumna és molt bonic i fantàstic però, els mestres d’aquests país, tenim una llarga llista de dificultats i problemes que no acaben, ni tan sols comencen, amb el que es va presentar ahir.

Tindrem paciència i veuré un parell de programes més. Esperem que ahir al ser el primer va ser un aperitiu. L’autèntica substància està per arribar.

Així ho espero ja que l’oportunitat de tenir un programa que parli dels mestres en una televisió nacional catalana hauria de ser d’or i em fa molta por que tot acabi amb foc d’encenalls.

2012-01-24T22:33:00.002+01:00

Dimarts, 24 de gener de 2012
ESTUDIAR
Els nens de 2n han començat aquest trimestre a estudiar lliçons.

Estudiar no és fàcil. Requereix una tècnica i un aprenentatge, això és ben cert, però també cal recordar que estudiar vol dir esforç i responsabilitat.
A l’escola fem un procés al llarg de la Primària per ensenyar a estudiar. Ensenyem a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar, a entendre el que ens pregunten, a redactar, a respondre amb coherència... Una feina que és diària i constant.
A casa els nens cal que es sentin recolzats en aquest aspecte i intentar facilitar l’aprenentatge d’aquest procés amb les eines adequades.
Recordeu aquests punts bàsics i imprescindibles:

Primer de tot cal tenir un lloc per estudiar. En aquest lloc ha d’haver el material necessari (papers, llapis, bolígrafs, colors...) per evitar al màxim que s’aixequin constantment a buscar coses i perdin molt de temps. Aquesta habitació ha de ser còmode i si han de trobar a gust i amb el mínim de coses que els pugui fer distreure. No pot haver la TV engegada, ni l’ordinador, ni les joguines per allà a l’abast. Recordeu que tot distreu.

La taula ha d’estar ordenada. La cadira és molt important. Ha de tenir el respatller recte per acostumar a seure amb l’esquena amb bona postura. Si estan mal asseguts es cansen abans i llavors s’estiren i recolzen el cap. No els hi permeteu fer els deures estirats a terra ja que no aconseguirem hàbits.

El soroll no és amic de la concentració. Quan es fan deures cal silenci. No poden treballar si algun altre membre de la família està veient la TV i ells la senten. Tampoc si hi ha converses que els hi pugui interessar.

La llum ideal és la natural però com que els deures es fan al vespre ens cal llum artificial. Cal una làmpada que concentri la il•luminació a la zona de treball i per evitar ombra cal situar el llum al cantó contrari de la mà amb què s’escriu.

Cal berenar abans de posar-hi, no menjar tot fent els deures.

No seieu al seu costat mentre fan deures i esteu pendents en tot moment. L’ideal és anar fent les vostres tasques a la vora d’ells i així us puguin preguntar si tenen dubtes.

Quan acabin repasseu-los amb ells, pregunteu les lliçons i reviseu l’agenda.

Estudiar requereix disciplina, constància i esforç però ens dóna satisfacció i autoestima quan es fa la feina ben feta.
Feliciteu els èxits aconseguits però no dubteu en corregir i recordar que no s’està fent tot el que es pot quan els resultats no són satisfactoris.

2012-01-20T20:10:00.004+01:00

Divendres, 20 de gener de 2012
PER FI... DIVENDRES!!!
Divendres tarda. Decideixo aprofitar i anar a comprar la roba “perro caniche”. Agafo el cotxe i tot traspassant la ciutat arribo al meu destí.

La meva intenció és aparcar en doble fila, baixar, comprar ràpid i marxar però penso que comprar “perro caniche” no serà una tasca fàcil. No tinc pressa, no he de tornar a l’escola i és divendres per tant puc fer-ho amb calma i sense estrès.
Entro al Pàrquing. No m’agraden els pàrquings perquè em fan por. Dono moltes voltes per dins buscant una plaça lliure que estigui just al costat del Caixer automàtic i d’una porta de sortida. Al final trobo la plaça perfecte. Faig una foto del número de plaça per si de cas i contenta de creure’m previsora surto.
Arribo a la botiga.

És un lloc molt gran ple de rotllos i rotllos de teles. Només hi ha uns clients i uns cinc o sis dependents que estan fent la xerradeta.
Demano per la persona que em va atendre per telèfon i evidentment és l’únic d’ells que està atenent als únics clients de la botiga.
Paciència, em dic a mi mateixa, és divendres i no has de tornar a l’escola.
Em distrec passejant pels estrets passadissos plens a vessar de tubs de coloraines.
Per fi la parella acaba amb la seva tria de roba i el depenent em pot atendre.
- Bona tarda, sóc de l’Escola del Carme i vinc pel tema de la tela de “perro caniche”.
- Si, ho recordo. Vine que t’ensenyo.

Em porta per un passadís estret i per unes escales encara més estretes fins una sala amb prestatgeries fins el sostre plenes de teles peludes que em provoquen de sobte i sense avís, una mena d’al•lèrgia i em dóna per esternudar sense parar.
El “perro caniche” és qüestió resulta tenir pedigree d’alta casta, si més no el seu preu, per tant cal buscar una altra opció que s’acosti més al pressupost.
Entre esternut i esternut trobem el què busquem. És una mena de pel de foca nadó blanca, sense pedigree, però que ens anirà a la perfecció.
- Genial! Em quedo aquesta.
El depenent somriu alleugerat. Suposo que els meus esternuts l’estan posant una mica nerviós i vol marxar d’allà aviat. Jo encara més.
- Quants metres vols? Em diu mentre que agafa la peça.
- 100 metres
Em mira incrèdul i deixa la peça al seu lloc.
- No tenim pas 100 metres d’això aquí!
- T’he dit que vinc d’una escola. Podies imaginar que necessitaria bastant. I ara què?
- Cal trucar al magatzem que ens ho baixin.
- Cap problema. No tinc pressa. Truca i m’espero que ens ho baixin.
- Ohhh són les sis. El magatzem tanca a les sis.
- A les sis? Però si fa una hora que heu obert!
- Sí, però ells tanquen a les sis.
- En fi, hauré de venir demà
- Nooo demà el magatzem no obre. Ara ja fins dilluns.

Paciència, Montserrat, em dic a mi mateixa. No t’estressis. És divendres.
Abans de sortir de la botiga obro el bolso per agafar les claus del cotxe, monedes i el tiquet del pàrquing. Sempre ho faig per no entretenir-me allà dins.
De sobte no trobo el tiquet.
El meu bolso és com el de la Mary Poppins: ple d’andròmines de tot tipus.
El tiquet no pareix. Regiro les meves butxaques. Res. Començo a rondinar i a perdre la paciència.
Estic amb el cap dins la bossa regirant i fent soroll amb les claus, la colònia, la càmera, els carregadors, el mòbil i tot allò que ni us podeu imaginar trobar.
Remugant en veu alta aixeco el cap i em trobo a tots els dependents mirant-me i interrogant-me amb la mirada.
Els hi explico que no trobo el tiquet del pàrquing i ràpidament es disposen a ajudar-me.
Un d’ells fa lloc al mostrador i em diu que buidi allà el bolso.
No em veig en cor de mostrar allà al mig, públicament davant uns desconeguts, la intimitat que amaga el que hi porto.
Li dic que no es preocupi que ja remeno. Insisteix.
Un altre em dóna un cop de mà i li diu: mai li has de dir a una dona que buidi el seu bolso al mig de tothom.
Sospiro alleugerada.
Miro de nou als dependents i els veig a tots mirant per terra entre els passadissos de roba.
El tiquet no apareix.
La situació em comença a incomodar i donant les gràcies i dient que no es preocupin surto de la botiga.

Ara sóc jo la que miro a terra buscant que apareixi el tiquet pel terra brut de la ciutat.
Entro al pàrquing i parlo amb l’intèrfon tot explicant a crits, per fer-me sentir, el que m’ha passat.
Em sembla entendre que he d’anar a l’oficina que està a l’entrada amb Roger de Llúria. Evidentment jo estic a l’altra punta de pàrquing.
Començo a caminar ara entremig de cotxes solitaris. Cada cop vaig més ràpid i només es sent el soroll de les meves botes. Gairebé corro. Començo a tenir por. Cada vegada més, els pàrquings em fan molta por.
Arribo a les oficines i li explico gairebé sense alè després de corre, el que m’ha passat.
Per sort l’empleat és un noi molt amable que em diu que tranquil•la, que li he d’omplir uns papers i cap problema.
Treu uns papers i em diu:
- Matrícula del cotxe?
Ara si que la hem fet bona!!! No tinc ni idea de la matrícula del meu cotxe!
- uixxxxx no me la sé.
- Doncs és imprescindible. Saps on està aparcat?
- Siiii, això si que ho sé! Fins i tot he fet una foto al nro de plaça per si oblidava on el tenia. Li dic contenta de saber aquesta resposta.
- Doncs has d’anar al cotxe, fer la foto de la matrícula, tornar aquí, signar els papers, pagar, tornar al cotxe i sortir.
- No podem agafar aquesta motoreta elèctrica i anar en un moment?
- Sí que podríem però estic sol i no puc deixar l’oficina sense ningú.

Dons, va. Desfés el camí de la por per apuntar la matrícula del cotxe. De nou ràpid i vigilant la meva esquena he arribat al cotxe però he desobeït l’ordre. He pujat directament i he anat amb ell fins l’oficina. He anat en contra direcció per dins, he aparcat en doble fila impedint la sortida però el meu humor ja no donava per més.
Quan m’ha vist arribar i deixar el cotxe mal posat i impedint el pas, ha arrufat el nas però ha omplert els papers ràpidament i per fi he pogut sortit.

Tornant per la Gran Via maleïa l’estona perduda i el meu mal cap. De reüll he vist a terra del seient del copilot el tiquet del pàrquing que des d’allà em mirava burleta.
He rigut sorollosament sola dins el cotxe.

Què més dóna! Al cap i a la fi... per fi és divendres!!!

2012-01-18T20:35:00.001+01:00

Dimarts, 17 de gener de 2012
LLEGIR ÉS DIVERTIT
Hem fet una dinàmica per recordar i insistiren la importància de la lectura.

La Tortuga Tuca ens ha visitat i ens haexplicat que llegir és divertit.

Si llegim aprenem moltes coses, descobrim nousllocs i entrem en el fabulós món del saber.

Nosaltres a l’escola fomentem molt aquest hàbitperò de vegades si ens ho diuen d’una altra manera, amb noves dinàmiques i nousrecursos, arriba més.

Els nens i les nenes que llegeixen tenen mésfacilitat a l’hora d’estudiar i saben moltes més coses que aquells que no hofan.

La tasca de formar bons lectors i entusiastesés compartida (com tot) amb l’escola i la família.

2012-01-16T23:34:00.001+01:00

Dilluns, 16 de gener de 2012
VOLCANS A 1R
Els de 1r estan estudiant els volcans i aquestcap de setmana la Mariona,el Gerard i el Martí han fet aquestes maquetes.
Els hi ha quedat molt bé. Són uns artistes.
Una de les coses que més els hi agrada de fera tots, grans i petits, és anar passant per les taules i ensenyar taula pertaula allò que han portat i que està relacionat amb el que estan aprenent.
Sentir-se protagonista, ni que sigui per unsinstants, sempre agrada.
L’estona que han passat a casa fent aquestafeina és el més important. Permet compartir coneixements escolars, ajuda avalorar el que aprenen a l’escola i premia l’esforç. Fomenta el diàleg i ampliacontinguts.

Aquí els teniu orgullosos amb les seves obres.

2012-01-15T18:44:00.002+01:00

Dijous, 12 de gener de 2012
FLAUTA
Un any més he començat amb la flauta amb els de 3r.

Flautes noves, fundes molt boniques, nervis per tocar-la i un so estrident durant la primera classe.
La majoria aprendrà a toca-la amb molta rapidesa. Si més no de seguida saben les notes i la posició de dits, ara bé, que soni amb un so dolç, tal i com fa referència al seu nom de flauta dolça, ja són figues d’un altre paner.
Si us molesta que la toquin a casa per practicar sempre recordeu que només heu d’escoltar una de sola. A l’escola sonen 25 al mateix moment.
No sé massa per què aprendre a tocar la flauta forma part del currículum de la Primària i de l’ESO. Potser algun psicòleg entès en la matèria ens diria que coordinar digitació, melodia i bufera estimula el cervell o potser es fa perquè en algun moment donat se’ls hi va ocórrer pel fet de que és un instrument barat i fàcil de transportar dins la cartera.
M’agradaria saber si els que heu fet flauta a l’escola recordeu alguna cançó i sou capaços de tocar-ne alguna o en canvi no recordeu absolutament res. Seria un estudi interessant a tenir en compte.
Jo els hi faig aprendre les cançons de memòria amb les notes. Si més no exercir la memòria sempre és beneficiós i estimula el cervell.

Sigui com sigui aquí us deixo unes fotos ja que un vídeo podria ferir la sensibilitat de les vostres oïdes.

2012-01-15T18:29:00.003+01:00

Dimecres, 11 de gener de 2012
CARNAVAL
Primer de tot cal dir que no són Barrufets.

Personalment els barrufets no m’agraden massa.
Està relacionat amb el fred. Veig que em coneixeu molt.
Haureu d’esperar una setmana més que arribi tota la roba de “caniche” i que arribin els jerseis i llavors penjaré una foto.

Cal a dir que algú ho ha endevinat.

2012-01-10T23:34:00.000+01:00

Dimarts, 10 de gener de 2012
COSES VÀRIES I CONCURS DE CARNAVAL
La majoria de nens i nenes juguen al Pati dels arbres. M’agrada veure’ls escollir el seu espai.

Els de 5è han començat a jugar a bàdminton amb la raqueta que els hi ha portat els Reis. Estan il•lusionats.

Els de 3r comencen amb la flauta. Estan contents i nerviosos. Jo, com a mestra de música i malgrat el que suposa enfrontar-se amb 25 nens i 25 flautes, estic contenta de començar amb ells aquesta nova etapa. A mi m’agrada ensenyar a tocar la flauta. Ho passarem bé.

Reunió dels de 6è per parlar de l’ESO. És increïble pensar que ja acaben, tot just fa quatre dies que començaven l’Educació Infantil. De totes maneres no m’entristeixo perquè estic molt feliç d’haver fet aquest camí plegats. Ha estat enriquidor.

Carnaval. Comença la cursa per trobar una disfressa que quedi bé tant a nens com a nenes. Que els petits d’un any la puguin portar i que els grans de 6è es vegin bé. Que sigui econòmica però que no quedi “cutre”.
Refiar-se que la comanda arribi a temps i que el càlcul dels metres de roba que cal comprar sigui el més ajustat possible, és a dir, que no sobri roba per fer disfresses per dos anys seguits però que no en falti.
De què anirem aquest any? Si us dic que encara no ho sé no us ho creureu. Normalment quan encara no acabat la Rua ja pensem amb la següent disfressa.
Aquest any la disfressa la tinc pensada de fa molt de temps. El curs passat ja volia que hi anessin però quan vam trobar aquells paraigües tan divertits vam canviar de parer.

Anem a fer un concurs per endevinar la disfressa d’enguany. Hi haurà premis i tot.
Us donaré tres pistes. Teniu tota aquesta setmana per escriure la vostra proposta. Anem a veure...

Pista nro 1: no aniran amb capa com la majoria de vegades, portaran un jersei blau

Pista nro 2: necessitarem metres i metres de “pelo caniche blanco”

Pista nro 3: és una cosa que a mi personalment m’agrada molt

Espero les vostres respostes.

2012-01-08T20:33:00.005+01:00

Diumenge, 8 de gener de 2012
AMANIDA DE COLORS I SABORS
Comencem el noutrimestre amb moltes ganes, molt entusiasme i molta il·lusió.
Hi ha un munt defeina per fer, coses interessants per aprendre i molts projectes per realitzar.
Si s’acaba el món,tal i com diuen, cal anar per feina i si no s’acaba també cal fer un munt decoses i no perdre l’empenta i l’entusiasme.
Divertir-se costa poc si en tensganes.
La vida és com unaamanida amb molts i molts ingredients que et venen donats, uns millors quealtres, però la sal i el pebre que li dóna el toc de gràcia només el podemposar nosaltres mateixos amb la nostra actitud.

Sigui com siguisigueu benvinguts al segon trimestre i aquest nou any que acabem d’estrenar.

Som-hi!!!

2011-12-31T11:17:00.000+01:00

DARRER DIA DE L'ANY 2011
Feliç Any Nou 2012

2011-12-23T11:45:00.005+01:00

NADAL 2011
BON NADAL!!!

2011-12-23T00:28:00.001+01:00

Dijous, 22 de desembre de 2011
TIÓ I AMIC INVISIBLE
Aquí teniu una petita mostra de la festa de Nadal d’enguany

2011-12-21T22:26:00.000+01:00

Dimecres, 21 de desembre de 2011
MERRY CHRISTMAS I PATINADORES
Les Girafes i els Pingüins en desitgen Bon Nadal en anglès.

Les nostres boniques patinadores ens han fet passar una tarda molt agradable. Les grans es nota que han après molt i molt i les petites ho han fet d'allò més bé.

2011-12-19T20:41:00.001+01:00

Dilluns, 19 de desembre de 2011
MANUALITATS DE NADAL
Avui hem fet una manualitat de Nadal: un bonic centre de taula. La peculiaritat és que ha estat un taller que hem fet amb les nenes i amb les mames.
Una experiència nova que m'agradat molt de fer.
Ha estat una estona agradable i tranquil·la.
Ha quedat un bonic centre de taula per posar el dia de Nadal.

2011-12-16T18:03:00.002+01:00

NADAL 2011
FELICITACIÓ
Avui m’han dit que la felicitació de Nadal del Blog és el primer regal de Nadal que s’obre.
És un regal que saps que ha d’arribar però fins que no l’obres no saps que hi trobaràs.
Amb il•lusió s’espera i s’obre amb emoció.

Per mi, aquestes paraules, han estat també el primer regal de Nadal.
Amb molta il•lusió us el fem i us el regalem.
Està embolicat amb els millors desitjos de Felicitat i d’Amistat.
Fet amb tot el carinyo del món.
Espero que us agradi i que gaudiu tant o més com ho hem fet nosaltres.

2011-12-14T23:42:00.000+01:00

Dimecres, 14 de desembre de 2011
CANÇÓ D'ANGLÈS

2011-12-13T23:26:00.000+01:00

Dimarts, 13 de desembre de 2011
TWITTER
No recordo l’edat que tenia, de fet m’interessa ben poc aquesta dada. Jo penso que es té l’edat que aparentes i que mai ets massa gran, ni massa jove, per fer allò que vols fer.

Però això és una altra història per un altre dia.

Us deia que no recordo el dia però si la sensació. El meu pare em va portar d’excursió pel Montseny i em va fer pujar al Matagalls. Ell, gran excursionista i amant de la muntanya, em va ensenyar a estimar-la i respectar-la.
Caminant recordo que era feliç pensant que hi havia moltes coses que m’agradava fer, moltes les coses que m’emocionaven i moltes les coses que m’entusiasmaven.
Però això és una altra història per un altre dia.

Llegeixo, no sé on, que la gent es classifica en dos gran grups: els que només tenen una afició i els que en tenen moltes. Jo em considero del segon grup. M’agraden moltes, moltíssimes coses, i sobretot m’agrada aprendre.
I parlant d’aprendre... aquesta vegada he descobert, fa quatre dies, el twitter.
De ben segur molts de vosaltres fareu un somriure burleta: a veure, Montserrat, el Twitter fa molt de temps que existeix...
Tot i així jo l’acabo de descobrir i estic entusiasmada amb aquesta nova eina.
El meu entusiasme arriba a tal punt que estic amb una prova pilot d’introduint-lo a l’escola.
És per això que acabo d’obrir un twitter de l’escola: @Escola del Carme.
El twitter és una xarxa social que permet enviar missatges curts de manera immediata.
Us convido a fer-vos seguidors i a provar aquest nou projecte. Veure’m si funciona.
Per fer-vos seguidors heu de seguir el següent procediment:

1.- Entrar al blog i clicar l’icona de Twitter.

2.- Fer el registre posant el vostre nom, el correu, la contrasenya i el nom d’usuari.

3.- Buscar @Escola del Carme

4.- Fer-vos seguidors

A partir d’aquest moment obrim un món nou a les noves tecnologies i a la informació immediata.

2011-12-12T23:52:00.001+01:00

Dilluns, 12 de desembre de 2011
AVIS MÓN
De fa una pila d’anys l’escola col•labora per Nadal amb la Fundació Privada Avis Món tot recollint menjar durant aquests dies.

Aquests voluntaris actuen sobre el col•lectiu d’avis que viuen sols, que tenen una pensió molt baixa i escassos recursos.
Crec que són transparents i professionals i per això mereixen el meu reconeixement i respecte.
Sóc de les que penso que no hem d’anar massa lluny quan cal donar ajut.
Aquí hi ha feina a fer.
Hem explicat als nens i nenes de cicle mitjà i superior, que ja tenen una edat per començar a entendre coses, que hi ha avis que viuen sols i que tenen pocs recursos.
La generositat cal aprendre-la i ser generós dóna moltes satisfaccions. Treballeu aquest valor amb l’exemple.
Els hi explicava avui el perquè l’escola feia aquest projecte solidari tot intentant tocar la fibra sensible i que s’adonessin dels privilegis que ells tenien i el valor que calia donar a les coses.
Les reaccions dels més petits, en aquest cas els de tercer, no s’han fet esperar. Un em preguntava si podia portar un tupper amb llenties com les que mengem a l’escola que són boníssimes i un altre volia portar un pollastre que fa la seva mama i que és molt gran i que no cap ni al plat.
Un altre volia portar galets de Nadal, tot i afegint si havia de portar el paquet o ja cuinats..
També hi ha els més pràctics que preguntaven si podien portar un paquet d’arròs.

Portin el que portin la reacció era el que volem aconseguir.

2011-12-11T19:59:00.001+01:00

Diumenge, 11 de desembre de 2011
ADVENT 2011
Desembre és un dels meus mesos favorits de l’anyi sense adonar-me ja estem a dia 11. Gairebé faig tard a moltes coses que he defer aquest mes.
Malgrat tot arribarem a tot.
Les classes del Parvulari tenen el seucalendari d’Advent i així de contents el van rebre el primer dia de mes.

2011-12-06T22:19:00.001+01:00

NADAL AL BLOG
Si voleu que els vostres fills i filles surtin a la felicitació de Nadal del Blog cal que enviu l'autorització al mail de l'escola: escoladelcarme@hotmail.com

TANCADA L'AUTORITZACIÓ!!!

2011-12-02T17:59:00.001+01:00

LECTURA
Els nens han de llegir 25 llibres l'any

La consellera d'Ensenyament vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any i els de secundària 30.

2011-11-30T00:06:00.001+01:00

Dimarts, 29 de novembre de 2011
SOLUCIÓ
Una de les coses que em treu de polleguera és quan el dentista, que té ficades les seves mans dins la meva boca i que no se pas que hi està fent, no para de xerrar. Què no veu que no li puc contestar?

Només encerto a dir algun mmmmm, ahhhhhh, i altre so inintel•ligible mentre em vaig posant nerviosa i em controlo per no aturar-lo i dir-li que si vol parlar hem d’estar en igualtat de condicions i sinó que faci el què ha de fer en silenci.
Tot i la meva angoixa ell no calla.
Avui quan ha recordat que jo era mestra ha començat la seva reflexió personal.
Jo pensava: ohhh nooo ara parlarà d’ensenyament i ni tant sols podré replicar-lo. Malgrat tot el seu monòleg ha estat molt interessant. Per un moment he pensat que des de la meva boca podia llegir el meu cervell.
Aquests dies amb un excés de Tutories individualitzades ja que el trimestre està a punt d’acabar, les històries es repeteixen sovint però molts pares, no tots, no acaben d’entendre el missatge. Tot i que soni presumptuós i amb ganes de remoure pensaments, diàlegs, i discussions cordials i enriquidores per a tots, us he de dir que el 95% de vegades que els mestres us diem el que cal treballar, reforçar, corregir... tenim raó.
Quan ens escolteu acostumem a aconseguir l’èxit entre tots però quan no ho feu anem directes al fracàs. Però jo avui el que volia era escriure el que m’ha dit perquè han estat paraules sàvies, plenes de raó i molt interessants de recordar.
Ha anat més o menys així (us recordo que era un monòleg on només de tant en tant es sentia ummm shhhhhhh ajaaaaaaaa yaaaaaaaaa... cal posar també de fons el soroll irritable que tots coneixeu d’aquells artilugis i de l’aspirador)

Mestra oi? Déu n’hi do... no t’ho canvio pas. Tal i com esta tot els nens són cada vegada menys autosuficients, menys autònoms i menys solidaris.
Sobreprotegits al màxim i desconeixedors absoluts de la frustració.
Els pares tenim tantes inseguretats que fem de les seves frustracions ens afectin directament i ens sentim culpables.
Intentem que no s’equivoquin i llavors els nens tenen por al fracàs. El que aconseguim són nens egoistes i exigents. Petits dictadors.
Els pares no volen sentir a parlar de problemes de relació, d’aprenentatge, de nens que no saben perdre... no ho volen acceptar i és una pena perquè tots aquests problemes tenen SOLUCIÓ.

SOLUCIÓ

SOLUCIÓ.

Immersa en aquesta paraula el dentista ha acabat la seva feina i ha posat solució als meus problemes odontòlegs.
De tornada a casa pensava que si confiéssim en els professionals i els hi deixéssim fer la seva feina mo0ltes coses tindrien SOLUCIÓ

2011-11-28T20:59:00.001+01:00

Dilluns, 28 de novembre de 2011
PILAR DE TRES
Molts m’heu comentat que durant el mes de novembre les entrades al blog no han estat tan regulars i diàries sinó que han estat més escalonades.
És cert que he escrit una mica menys del que és habitual en mi i del que us tinc acostumats.
El motiu principal és la meva manca de temps estrictament escolar. M’explico.
Novembre és un mes amb moltes gestions burocràtiques que m’esgoten i em produeixen un tedi espantós.
Tot i viure el dia a dia de l’escola el fet d’angoixar-me i perdre’m en una muntanya de papers, fa que no gaudeixi plenament de la meva funció de mestra, passejant per l’escola, escoltant els nens i les nenes i gaudint al cent per cent de la vida escolar.
Però no hi ha res que duri eternament, ni per bo ni per dolent.
Acaba novembre i amb ell una gran part de la paperassa i d’aquesta manera tornaré a les meves passejades, observacions, comentaris i anècdotes.
Gràcies als que m’heu trobat a faltar i m’ho heu dit.
El blog es sosté per tres fortes columnes: la primera recau amb les meves ganes d’escriure i compartir una de les meves passions, la segona són les visites que em feu i la tercera columna és sosté amb els vostres comentaris, ja sigui via blog, via mail o a la porta de l’escola.
De moment tenim el pilar de tres amb una bona pinya, mentre sigui així no farem llenya.

Malgrat tot sempre trobo la part bonica a tot el que m'envolta, com aquesta preciosa cançó "Dolç Novembre" de Enya.

2011-11-23T23:01:00.001+01:00

Dimecres, 23 de novembre de 2011
AMUNT QUE FA PUJADA
Sóc de lletres pures. De les que va estudiar llatí i traduïa a la perfecció la Guerra de les Galies. Presumia, falsament, d’entendre els versos d’Espriu i somiava, això encara ho faig, llegint “Estimada Marta” de Martí Pol.

Malgrat això m’agraden les estadístiques tot i ser una ciència absolutament falsa.
Recolzo l’explicació aquella que diu que si jo em menjo dos peixos i tu cap l’estadística dirà que tu n’has menjat un i jo un altre. Mentida.
Tot i així m’interessen les estadístiques.
Avui em comentaven en una reunió informal, tot mirant el partit del meus jugadors preferits, que hi ha un bon nombre de nens i nenes que han estat alumnes de l’escola i que són alumnes brillants a batxillerat. Em comentaven que el tant per cent era alt.
De seguida he pensat la manera de tenir accés aquestes dades i obtenir una estadística.
Dit i fet. He anat directe a la persona que em pot facilitar les dades i no ha posat cap impediment a que jo consultes aquests expedients.
Encara no les tinc però és molt satisfactori saber que els resultats són positius.
L’esforç que fem plegats, pares i claustre, dóna fruits.
Ànims no us canseu, nosaltres no ho fem.

2011-11-22T22:57:00.001+01:00

Dimarts, 22 de novembre de 2011
SENZILL COM UNA FOTO
Hi ha setmanes que passen volant. Gairebé ni te n’adones del dia que és.
Tens la sensació d’estar muntada en una muntanya russa, no acabes de perdre el control però tampoc ho controles tot.
Odio quan no tinc el control absolut, si més no quan m'ho sembla.
Penses que el curs està enfilat però en realitat portem ja un bon tros treballat.
En els claustres ja parlem de Nadal, tapes, felicitacions, notes i nadales. Com pot ser que parlem de tot això si encara no ha fet ni un sol dia d’hivern?
Trobo a faltar el fred que ens obliga a treballar amb finestres tancades i jugar amb els pingüins que m’acompanyen durant els vespres freds, però alhora acollidors, quan em quedo fins tard a l’escola.
Aturem-nos un moment i posem fre a l’any que s’esmuny entre els dits de manera irremediable.
No m’he acostumat encara al nou nom que tenen les classes del parvulari.
Els de sisè són cada dia una mica més pre-adolescents... amb tot el que això comporta.
La frase d'avui seria: Malgrat tot somriu... sempre hi ha algú que et farà acabar el dia fent un somriure.
Una preciosa foto que m’han regalat ha fet que avui fos un dia bonic. Demà us l’ensenyaré ja que ara ja està penjada a l’escola.
Gràcies.

Aquí la teníu.

2011-11-17T20:25:00.001+01:00

Divendres, 17 de novembre de 2011
EL FOC A TORRECABOTA
Si hagués de posar unadjectiu a l’excursió d’avui seria PERFECTE.
El temps ha estat l’ideal,ni fred ni calor, fins i tot el Sol ens ha somrigut al migdia.
El bosc estava humitper tant no hi havia pols.
Les plantes aromàtiques,mullades durat tota la setmana, deixaven anar una flaire a romaní, farigola i espígol.
La casa és preciosai els voltants molt bonics.
Les activitats hanestat molt interessants. Hem treballat el foc des de la vessant de festa, d’utilitati de perill.
Els nens i les neneshan participat molt motivats, han gaudit i han jugat molt tranquils. Per a queus feu una idea de tot plegat us explicaré que quan he comentat a les tutores:- hauríem d’anar cridant fila per pujar a l’autocar.. la Srta Pilar em diu: Ja??? Quina hora és? Ha passatvolant! I la Srta Dolorsha dit: ohh deixa’ls deu minutets més que estan tan i tan bé que sap greumarxar.
Crec que aquests doscomentaris fan el resum del dia.
No s’han pogut ferfotos de les activitats ja que era gimcana i teníem els nens fent coses per totarreu, de totes maneres alguna podeu veure.

2011-11-17T08:45:00.001+01:00

Dijous, 17 de novembre de 2011
EXCURSIÓ A TORRECABOTA
Bon dia des de Torrecabota.
Ja hem arribat. Tot molt bé. De moment fa bon temps.
Esperem passar un bon dia.

2011-11-15T07:54:00.001+01:00

Dilluns, 14 de novembre de 2011
INAUGURACIÓ PATI DELS ARBRES

Avui hem inaugurat el pati dels arbres.

Diuen que fer actes amb la pluja de companya porta bona sort i si no ho diuen m’ho invento i m’ho crec.
Poques coses aconsegueixen que perdi el meu bon humor i la meva il·lusió i la pluja no és una d’elles.
Hi ha una frase que diu: gaudeix del dia fins que un impresentable te l’arruïni!!!
Conec a molt poca gent que pot a arribar a arruinar-me el dia. De fet en conec a molta però no ho aconsegueixen. No els hi deixo fer.
La pluja ens ha fet companyia tot el matí i ha impedit que els Lleons inauguressin el pati. Caldrà fer-ho un altre dia.
En canvi tota la Primària ho ha pogut fer.
Metros de cinta ha estat tallada per fer l’estrena oficial.
Cadascú té el seu trosset que ha enganxat en un full tot fent una redacció i un dibuix.
Sens dubte avui he rebut moltes moltes felicitats petites.

Les fotos són molt divertides

2011-11-13T19:15:00.001+01:00

Divendres, 11 de novembre de 2011
CASTANYADA A LES QUINGLES
Ho vam passar molt i molt bé. Va ser un dia ple d'il·lusió i novetats. Jocs, somriures, castanyes i molt de sol.
De nou, i no per això menys important, els monitors ens van preguntar on estava aquesta escola on hi havien aquests nens i nenes que es portaven tan bé i eren tan educats. Ahhh i també van comentar que no era habitual que tot el professorat estigués tot el dia tan pendent dels alumnes com ho estàvem nosaltres.
Estem molt contents.

Aquí teníu les fotos i algun vídeo.

http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

2011-11-11T08:34:00.001+01:00

Divendres, 11 de novembre de 2011
EXCUSIÓ A LES QUINGLES
Bon dia des de Calders.
Ja hem arribat a la Casa i ara, després d'un bon esmorzar, començarem les activitats i la diversió.
Serà un gran dia.
Fa un dia molt soleiat i ara ens disposem a ajudar a la castanyera a buscar les castanyes.

El dia va perfecte. La Castanyera està molt contenta, l'hem ajudat molt.
Ara estem cantant i fent la gran festa.

2011-11-10T22:38:00.001+01:00

Dijous, 10 de novembre de 2011
PATI DELS ARBRES I EDUCACIÓ VIAL
Ja tenim les tanques a punt. El Jordi i jo hem fet avui una excursió per la Conreria, que per cert té unes magnifiques vistes al mar, per anar a buscar-les directament a la fàbrica.
Un dels molts defectes que tinc és la immediatesa en les coses. No he pogut esperar a que me les portessin. Van dir que trigarien dues setmanes... això és una eternitat.
Sense pensar-m’ho dos cops hem agafat el cotxe i Conreria amunt hem arribat al nostre destí.
Viatge de tornada molt complicat amb unes tanques que no ens hi cabien però hem arribat sans i estalvi.
Dilluns farem la inauguració oficial del Pati dels Arbres, que val a dir que aquest bonic nom ha estat idea del Jordi.
Per altre costat la Guàrdia Urbana ha fet Educació Vial als nens i nens de 1r i 2n.
Una activitat que m’agrada molt de fer.

Aquí teniu les fotos.

2011-11-08T22:59:00.001+01:00

Dimarts, 8 de novembre de 2011
NOU ESPAI
Avui estem molt contents. Després de dies de gestions, informes, trucades, reunions i visites hem aconseguit un nou espai per l’escola.
La clau sempre consisteix en saber on trucar i parlar amb la persona adient.
L’autorització que hem aconseguit consisteix en l’ús exclusiu, en horari escolar, del espai del carrer Saleta que està ubicat al llarg de tota la façana de l’escola.
De fet feia dies que sabia que ens ho havien autoritzat però ha estat avui que he rebut el document i fins que no l’he tingut a les meves mans i l’he llegit no n’he volgut fer difusió. Ja ho diuen: no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Demà anirem a comprar les tanques per delimitar l’espai i espero fer de seguida ús de l’espai i dir-ho als nens.

Estic molt contenta i m'agrada compartir-ho amb tots vosaltres.

Es dirà el Pati dels Arbres.

2011-11-06T20:13:00.000+01:00

Divendres, 4 de novembre de 2011
PLOU, PLOU I PLOU
Quan plou es poden fer moltes coses.

Es pot badar per la finestra tot mirant com cau aigua, es pot llegir amb el soroll de la pluja de fons, es pot anar de passeig ben protegit i deixar volar els pensaments, fins i tot es pot donar classe de socials i de cop i volta fer escoltar la pluja als nens.
Però el que no es pot fer es anar d’excursió amb cinquanta criatures i empastifar-les en un mar de fang, tampoc les podem tenir tancades en un taller d‘una masia quan frisen per sortir a fora a córrer i gaudir de la natura que queda força lluny del seu dia a dia.
Tampoc es pot fer el partit de futbol de la nostra lliga escolar i estrenar la nova equipació. Encara menys es pot fer una llarga fila de nens i nenes amb totes les mides de paraigües, per anar a la piscina on es mullaran de cap a peus però que han d’arribar secs al vestuari.
El que també implica la pluja és que anular una excursió suposa molts mal de caps.
Primer cal prendre la decisió i resar perquè al cap de mitja hora no surti un sol espatarrant.
La casa que ens espera arrufa el nas pel mal de cap que suposa avisar als monitors i programar un altre dia. La companyia d’autocars contempla que un cop els cotxes surten de cotxeres és un servei que cal pagar plogui, nevi o s’enfonsi el món.
Cal negociar un altre dia, que ja no pot ser un divendres ja que les excursions es programen amb un o dos cursos d’antelació i no estic exagerant gens ni mica.
Cal amenaçar a la companyia d’autocars en no tornar a treballar amb ells si em cobren el servei sencer o ni que sigui una penalització. Això és complicat de fer.
El que tampoc es pot fer és una sortida escolar on tothom porta el paraigua a la cara impedint veure qui s’amaga a sota i cal deixar sortir els nens amb l’esperança en que tothom trobi el seu fill de manera ràpida i senzilla.
Tot això a més cal fer-ho tot sentit la rialla burleta del Sr Pinyol que em diu: no t’agrada tant la pluja? No és tan bonic? Això és un desastre, home!

Veritablement els pares sempre tenen raó.

2011-10-28T16:14:00.000+02:00

Divendres, 28 d'octubre de 2011
JOSEP, EL BOLETARIRE
Avui ha vingut a visitar-nos en Josep elBoletaire.
Ell viu a la muntanya i cada dia va a buscarbolets.
Allà es troba amb la Maria Castanyera que es moltvelleta i com que avui plovia no ha pogut venir a Barcelona a visitar a totesels nens i les nenes de l’Escola.
En Josep ens ha portat de part d’ella uncistell ple de castanyes i així poder celebrar la castanyada.
Li hem cantat i li hem ballat, si més no hohem intentat.
Ha estat molt divertit.
Aquí teníu fotos i videos.

Bona castanyada a tots.

2011-10-27T23:21:00.002+02:00

Dijous, 27 d¡octubre de 2011
ANGLÈS EXTRAESCOLAR

No he estat mai a favor de que els nens deprimària facin anglès extraescolar.

Després de reflexionar sobre els resultatsobtinguts en les proves de sisè encara hi estic menys a favor.
Avui comentàvem amb la mestra d’anglès que elsresultats satisfactoris en els nostres alumnes no van relacionats en fer o noanglès extraescolar. (Un 15% dels alumnes en fan)
A la classe no es nota el nen o la nena que faanglès extraescolar vers els que no en fan.
No tenen un nivell més alt, ni més compressió.Potser tenen una mica més de vocabulari.
A primària si es treballa bé a l’escola, tal icom ho fem en vista als bons resultats obtinguts, no cal fer més hores.
Després d’estar vuit hores a l’escola treballantde valent el que necessiten és desconnectar fent un esport, activitats que norequereixin concentració escolar o fins i tot anar tranquil·lament cap a casatot passejant, berenant i tenint una bona conversa de com anat el dia.
Un cop fet aquest petit descans poden fer unaestoneta de deures i estudiar.
És impossible fer vuit hores a l’escola, unahora més d’anglès i després posar-se a fer deures i estudiar.
Els nens que fan aquest esforç es troben quequan cal fer-lo de debò, a l’ESO, estan ja cansats i fastiguejats i amb elhandicap que estan al mateix nivell que aquells que comencen, molt mésreceptius, a l’activitat extraescolar nova per ells.

La polèmica està sobre la taula.

Serà interessant conèixer els motius que teniualguns de vosaltres per allargar la jornada escolar dels vostres fills, almenys dos cops per setmana, per aconseguir resultats dubtosos i pocs clars.

2011-10-26T21:02:00.002+02:00

Dimecres, 26 d'octubre de 2011
PROVES DE 6È PRIMÀRIA
Avui,tot en un plegat, he recordat que no he publicat les dades de l’Avaluació de 6èdel curs passat.
Noestic massa d’acord en avaluar a nens de 12 anys en un parell de dies. De bensegur les dades canviarien d’una setmana a l’altra perquè influeixen moltsfactors que les fan variables.
Malgrattot les dades existeixen i ja que les tenim poden donar-nos uns indicadors atenir en compte.

ASSIGNATURA	ALUMNES QUE ES TROBEN EN LA FRANJA MITJA-ALTA
Llengua Catalana	77.7 %
Llengua castellana	89.5 %
Llengua Anglesa	94.7 %
Matemàtiques	78.9 %

Compodeu observar els resultats continuen sent molt satisfactoris com en els anysanteriors.

Va serel primer cop que es feia la prova de Llengua Anglesa i els resultats han estatespectaculars. Estem molt contents.
Uncop més reafirmem que l’esforç, el treball de tots, la lluita, els deures, leslliçons, els exàmens, els criteris de correcció, l’exigència, la il·lusió i labona feina donen grans resultats.
Seguiremaixí i millorarem sempre.

2011-10-24T19:32:00.001+02:00

Dilluns, 24 d'octubre de 2011
EXTRAESCOLARS

Les grans artistes pintant, retallant i dibuixant.

Les valentes patinadores

2011-10-22T12:36:00.004+02:00

Divendres, 21 doctubre de 2011
ELS NOSTRES FUTBOLISTES PREFERITS

Els més petits però grans entusiastes

1r Primària, gran "cantera"

2n Primària, grans aprenents

El nostre equip competitiu, amb força i il·lusió.
Uns campions sens dubte.

2011-10-20T20:54:00.003+02:00

Divendres, 21 doctubre de 2011
EL SOL I LA LLUNA
Absolutament fantàstics!!!

2011-10-19T21:52:00.002+02:00

Dijous, 20 d'octubre de 2011
CINC ANYS!!!

Escola del Carme 1927

Escola del Carme 2011

Dela primera foto a la segona han passat 84 anys.

Quatregeneracions senceres que han fet escola amb nosaltres.

Avuiel blog fa cinc anys i forma part d’aquesta història que va començar DonyaElena en una habitació de casa seva.
Ellaem va ensenyar a escoltar, una cosa que sembla tan senzilla però que és devegades molt difícil.
Lahistòria la va seguir la Srta Elena.D’ella he aprés esforç, dedicació, empenta i sobretot tolerància.
Elblog existeix perquè tots vosaltres hi sou.
Devosaltres aprenc a viure amb entusiasme i a millorar cada dia.
Delsnens i les nenes que omplen l’escola aprenc alegria, curiositat, espontaneïtat isomriures.
Sil’escola fos una cançó seria aquesta:

Gràcies per ser-hi.

2011-10-19T11:52:00.000+02:00

DIMARTS, 18 D'OCTUBRE DE 2011
VIDEO 3

2011-10-19T11:37:00.000+02:00

Dimarts, 18 d'octubre de 2011
VIDEO 2

2011-10-18T23:50:00.003+02:00

Dimarts, 19 d'octubre de 2011
ANGLÈS

L’anglèsés una assignatura molt polivalent.

Permettreballar a l’aula la gramàtica, el vocabulari, l’ortografia i normesestructurals.
Tambécal fer expressió oral, parlar, escoltar i escriure.

Perúltim podem aprendre cançons que entren fàcil, d’aquesta manera recordarestructures i paraules i finalment sortir al pati per intentar fer un petitball i gaudir aprenent.

Usasseguro que ho han passat molt bé però us he de confessar que la Srta Candi i el Professor Marc ho hanpassat encara millor.

Ho podeu veure en aquests videos.

2011-10-17T15:31:00.001+02:00

Divendres, 14 d'octubre de 2011
DITES
La Classe de les Girafes cada dia diuen la dita del mes.

Per si les voleu practicar les d’aquest trimestre són:

OCTUBRE:
Si a l’octubre plou
El rovelló es mou

NOVEMBRE:
Novembre enllà
Agafa la manta i no la deixis anar

DESEMBRE:
Al desembre el fred i el vent
Fan tremolar al més valent

A veure si són capaços de recordar-les.

2011-10-12T09:56:00.000+02:00

Dimarts, 11 d'octubre de 2011
MANELET I LA TARDOR
El nostre esquelet Manelet ha tornat a fer acte de presència.

Al Parvulari els Dofins treballen els fruits i els colors de la tardor: castanyes, fruites, fulles...
Les Girafes ja van pel nombre 2 i amb l'esforç de distingir números i lletres.
Els Pingüins aprenen la lletra U i la seva grafia.
L'aprenentatge no té límits.

2011-10-10T21:26:00.003+02:00

Dilluns, 10 d'octubre de 2011
TREBALLEM
Això és un no parar constant.
Els de P5 han fet aquest bonic mural de la tardor.

I els de 1r han fet el de Picasso

I els de 6è un d'història

Els de 3r descobreixen les energies renovables. Tot un món meravellós

2011-10-04T23:39:00.002+02:00

Dimarts, 4 d'octubre de 2011
DE NOU ESFORÇ
Aquests nens que veieu darrera la carpeta són de tercer. Estaven fent el seu primer examen d’aquest curs.

El tercer és sens dubte el curs més complicat de la primària.
Això no vol dir que a partir d’ara, i un cop superat, tot seran flors i violes. El que vol dir és que comença el camí de l’esforç i de la superació per part dels nens i un camí de sacrifici pels pares.
Els nens han d’esforçar-se en solucionar els seus propis problemes a l’aula.
Per part dels pares cal enfrontar-se a no caure en la temptació de resoldre a cada moment els problemes dels seus fills.
Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen.
Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè hauran de viure amb ell tota la vida.
Fins i tot mantenir una amistat en el temps comporta esforç.
El problema no és que els nens busquin qualsevol drecera per aconseguir el mínim esforç, això ho hem fet tots.
El que és inexplicable és que els pares no es comprometin a potenciar la cultura de l’esforç.
És cert que no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no aconseguirem mai res.
L’esforç és el mitjà.
També és veritat que el declivi de la cultura de l'esforç va lligat a un paternalisme mal entès que cada cop és més preocupant.
No volem que el nen hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que s'angoixi i li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt.
Fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim i potenciem la falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir.
De moment diguem-li que sigui feliç, pensem erròniament.
Cal posar-los davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix.
I sobretot cal ajudar al mestre i estar al seu costat.
Recordeu??? Estem al mateix bàndol.

2011-10-03T22:43:00.001+02:00

Dilluns, 3 d'octubre de 2011
LA FORÇA
Si hi ha una cosa que m’emociona sempre, absolutament sempre, són els castellers.

De ben petita els meus pares em portaven a la Plaça de Sant Jaume a veure’ls. Recordo que admirava la força i la valentia.
Veure l’anxaneta a dalt em produïa, i em produeix, un corrent elèctric per tot el meu cos. Els pèls de punta i l’emoció acostumen sempre a paralitzar-me quan els veig.
El so de la gralla explica l’estat del castell i ens informa del valor.
Malgrat tot jo sempre admirava secretament a l’aixecador. El més petit, el que no saluda, el que no rep els aplaudiments, el que no fa un petó al públic però el que sosté a l’anxaneta.
De fet és el que fa l’esforç en silenci, però no per això és menys esforç.
Un castell és com la vida.
L’anem fent amb esforç, amb força, amb perseverança, amb emoció... i quan tot cau tornem a pujar amb superació, amb més esforç, amb voluntat i amb més força que mai.
Si puc transmetre als meus alumnes una petita part d’aquest missatge de ben segur em sentiré el millor aixecador del món. Ells seran la pinya que aixecaran la seva vida... i seran els anxanetes de la seva pròpia vida.
La vida és plena de dificultats.
L’important és tornar-se a aixecar
I lluitar fins al final.

2011-10-02T17:29:00.003+02:00

Dijous, 29 de setembre de 2011
CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA
Nervis i somriures abans de començar la classe.
No caldrà tallar ungles.

2011-09-28T22:37:00.005+02:00

Dimecres, 27 de setembre de 2011
TXAIKOVSKI
Com cada matí a primera hora entro al parvulari.
La Srta Elena i jo fem una petita reunió per posar-nos al corrent de l’entrada dels respectius edificis.
De sobte me n’adono que hi ha silenci.
No ploren! Els nostres petits Pollets, perdó Picarols, estan jugant.
Evidentment això es mereix un parell fer fotos.

Els Dofins juguen al pati i les Girafes escolten “El vals de les flors” de Txaikovski. Mouen els braços a ritme de la música segons sigui lenta o ràpida.

Em venen ganes d’explicar-los que aquesta música és d’un conte que es diu Trencanous però m’ho repenso. No veig clar com puc explicar aquests petits com un Trencanous agafa vida i s’enamora de la nena. De ben segur explicar que és un trencanous ja em portarà el primer problema del dia.

Deixo que feliçment gaudeixin de la música i vaig fent fotos per compartir-les amb vosaltres.

2011-09-27T22:33:00.002+02:00

Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.

2011-09-26T23:17:00.000+02:00

Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.

2011-09-23T18:13:00.001+02:00

Divendres, 23 de setembre de 2011
PADRINS LECTORS
Tarda plena d’emoció tot fent els Padrins Lectors.
Estaven molt nerviosos, especialment els padrins.
Els fillols s’ho miraven sense entendre massa bé que passava.
Han signat el contracte d’apadrinament.

Per part del Padrí:
1.- Escoltar atentament i amb paciència al nostre fillol o fillola.
2.- Corregir-lo i ensenyar-li com es pronuncia correctament quan s’equivoca.
3.- Llegir el text amb bona pronunciació i entonació perquè li serveixi d’exemple.
4.- Explicar les paraules que no entén.
5.- Fer-li preguntes per saber si ha entès el que ha llegit.
6.- Felicitar-lo quan ho faci bé o millori, així arribarà a ser un gran lector gràcies al nostre ajut

Per part del fillol:
1.- Escoltar el que ens diu el nostre padrí.
2.- Fer-li cas.
3.- Portar-se bé.
4.- Contestar el que em pregunta.

Per part de tots: Gaudir de la lectura.

2011-09-21T22:42:00.001+02:00

Dimecres, 21 de setembre de 2011
EN EL MATEIX VAIXELL
Aquesta és la setmana de reunions de família.

Sempre observo aquestes reunions des de la barrera, si més no, ho intento.
M’agrada observar. La sociologia m’interessa molt i em dóna informació molt interessant.
Avui en la reunió dels més petits de l’escola es respirava un ambient tranquil, distès i familiar.
Els pares dels més petits no s’enfronten encara a lliçons, deures, exàmens, esforç... això facilita molt el camí.
El problema comença quan cal lluitar cada dia, no sobreprotegir l’infant i adonar-se que fer de pare no és fàcil i que la comoditat acostuma a ser un problema a la llarga.
Tot just comencem a caminar plegats.
De vegades fer entendre que família i escola som aliats és complicat. Fins que no arribem a interioritzar aquesta idea el camí fa pujada i ens costa caminar.
Llegiu aquestes reflexions.
Llegiu-les a poc a poc i penseu.

No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc arribar.

No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.

Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.

No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

Deixa'm valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo en digui per tu.
Em fas sentir malament i perdre la confiança en el que dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho.
Així creixerà l'opinió que tinc de tu i així m'ajudaràs a admetre també les meves equivocacions.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas.
Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis. Però mai faré el que diguis i no facis.

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "No! No tinc temps per tonteries!" o "Això no té importància".
Tracta de comprendre'm i ajuda'm.

Estima'm. I digues-m'ho.
A mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

Respecte els mestres de la meva escola. Ells treballen per mi I necessiten que els ajudis I els hi donis suport.
Cal dir-los que el seu treball dóna fruits. Ells col•laboren en la meva educació.
Són una part important en la nostra vida.

2011-09-20T21:01:00.000+02:00

Dimarts, 20 de setembre de 2011
SOM-HI!!!
Després de l’estrés que comporta l’inici de totes les coses i un cop enfilat el curs ja puc començar amb la meva rutina gratificant d’escriure el blog.

Novetats, idees, fotos, algun concurs interessant i moltes més coses ens esperen en aquest petit indret virtual de la nostra escola.

Ja hem fem una setmana de curs.

Estem reconduint a tots els nens i les nenes en el camí de l’esforç, el treball, els deures, les lliçons i les obligacions escolars.

Feina gens fàcil.

Si volem aconseguir l’èxit us necessitem a tots al nostre costat.

Us recordo un cop més que estem en el mateix front i no en contra. Només el treball plegat, l’esforç conjunt i la saviesa de la força d’un equip aconseguirà l’excel•lència. I de nou, i un cop més, us recordo que l’excel•lència no és només l’èxit escolar sinó també l’èxit de aconseguir persones de bé, responsables i capaços de fer front als problemes de la vida amb la major honestedat possible.

Això no ha fet res més que començar i malgrat que arriba la tardor, jo vaig per un camí ple de flors que creixen al nostre voltant.

Som-hi.

2011-09-19T09:55:00.002+02:00

JA TENIU EL CALENDARI ESCOLAR 2011-12 AL WEB

http://www.xtec.es/centres/a8006465/

2011-09-15T22:38:00.001+02:00

Dijous, 15 de setembre de 2011
BOB ESPONJA
Us convido a llegir aquest article de La Vanguardia. És molt interessant i ens fa reflexionar.

Psicólogos de Estados Unidos advierten: Bob Esponja perjudica el rendimiento cognitivo de los niños de cuatro años. Bastan nueve minutos de exposición a la popular serie de dibujos animados para que los niños pierdan capacidad de atención y de concentración y se vuelvan más impulsivos, según un estudio de la Universidad de Virginia que se publicará en octubre en la revista Pediatrics.

Los autores del estudio atribuyen el problema al ritmo desenfrenado de los episodios de Bob Esponja. El cerebro aún inmaduro de un niño de cuatro años se ve desbordado ante la avalancha de estímulos que le llegan de la pantalla, apuntan. En cambio, series más pausadas como Caillou no han demostrado tener ningún efecto sobre la capacidad de atención o de concentración ni sobre la impulsividad de los niños.

"Los padres siempre deberían controlar lo que sus hijos miran por la tele". Respecto a las series de ritmo rápido como Bob Esponja, "mi consejo es que se fijen en cómo se comportan después los niños y, si observan que tienen menos autocontrol".

El estudio no aclara si los efectos observados son transitorios o permanentes. Se ha limitado a analizar a un grupo de niños y niñas inmediatamente después de ver un fragmento de nueve minutos de Bob Esponja, y a compararlos con niños que habían visto un fragmento de Caillou o que habían estado dibujando.

Se les hicieron tres tests para evaluar su rendimiento cognitivo. Por ejemplo, se les dijeron series de números (tres, cinco, ocho) y los niños debían repetirlas al revés (ocho, cinco, tres). En todos los tests, "los niños que habían visto Bob Esponja obtuvieron la mitad de puntuación que los otros", explica Angelina Lillard.

Después se les hizo un cuarto test para evaluar su capacidad de retrasar una gratificación. Se les dejó solos en una habitación con dos platos con chuches y una pequeña campana. Se les dijo que, si tocaban la campana, vendría un adulto y podrían comer dos chuches. Pero si esperaban a que el adulto volviera sin tocar la campana, podrían comer diez. De nuevo, los niños que habían mirado Bob Esponja se mostraron más impacientes e impulsivos que los otros.

El estudio tampoco aclara hasta qué edad pueden ser perjudiciales series como Bob Esponja. "A medida que los niños crecen, pueden manejar mejor los estímulos", señala Angelina Lillard. "Con niños de seis años hemos visto el mismo tipo de efectos, aunque no tan acusados".

Pese a estas limitaciones, los resultados "tienen consecuencias importantes para el desarrollo cognitivo y social de los niños", destaca Dimitri Christakis, especialista en la influencia de los medios de comunicación en la infancia de la Universidad de Washington en Seattle.

La compañía Nickelodeon, que produce Bob Esponja, ha criticado el estudio destacando que la serie está orientada a niños de 6 a 11 años y no a edades preescolares, informó ayer The New York Times.

En España, Bob Esponja es actualmente la serie de animación más vista en la franja de edad de 4 a 12 años.

2011-09-13T11:58:00.000+02:00

Dimarts, 13 de setembre de 2011
CALENDARI ESCOLAR
Estem treballar per penjar el més aviat possible el calendari al web però hi ha moltes dates a programar i tot requereix temps.
De moment les dates que cal anotar importants són les REUNIONS DE CURS.
DILLUNS, 19: Reunió de P3 i P4, a les 18:30 hores
DIMECRES, 21: Reunió de P1 i P2 a les 18:30 hores
DIJOUS, 22: Reunió de P5 i Primària a les 18:30 hores

2011-09-12T22:37:00.003+02:00

Dilluns, 12 de setembre de 2011
DIA PERFECTE VS CALOR INFERNAL

Definició de caòtic: entrada a l’escola el primer dia de curs.

Calor infernal.

Definició de humanitat: una llarga fila de nens i nenes per entrar a l’escola.

Calor infernal.

Definició de sobrepès: agafar unes 100 caixes de material i llibres i no morir en l’intent.

Calor infernal.

Definició de solidaritat: pares que es solidaritzen amb la Directora i ofereixen el seu ajut.

Calor infernal.

Definició de poca paciència: pares que no es solidaritzen i critiquen tot.

Calor infernal.

Definició de por: entrar en una escola on tot i tothom és nou.

Calor infernal.

Definició de complicitat: mirar-se i somriure.

Calor infernal.

Definició de frustració: no poder saludar a tots i cadascú de vosaltres de manera personalitzada.

Calor infernal.

Definició de felicitat: escoltar soroll, somriures i veus dels nostres alumnes.

Calor infernal.

Definició de satisfacció: obrir la porta i veure els antics alumnes que et venen a veure.

Calor infernal.

Definició d’emoció: rebre un impressionant ram de flors que et dóna la benvinguda al nou curs. Gràcies.

Calor infernal.

Definició de feina ben feta: el meu claustre de professors.

Calor infernal.

Definició de plenitud: LA MEVA ESCOLA

Si no fes aquesta calor infernal avui hagués estat un dia perfecte.

Gaudiu de les fotos del primer dia.

2011-09-10T20:37:00.002+02:00

Divendres, 9 de setembre de 2011

Classes a punt…

Mestres a punt...

Nens i nenes a punt...

Famílies a punt...

COMENÇA EL NOU CURS!!!

2011-09-07T21:57:00.002+02:00

Dimecres, 7 de setembre de 2011
L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA
Ja no recordava que era entrar dins la roda d’activitat frenètica, però si una cosa et fa tornar a la realitat és la programació general d’un nou curs escolar.
De vegades els que no sou mestres no enteneu massa bé quina feina tenim quan l’escola està buida.
Aquests dies la feina té una sola paraula: paperassa.
Cal omplir expedients acadèmics, redactar propostes de millora, escriure memòries, aixecar acta de cada pas que fem i pensar nous projectes.
Parlant de projectes avui hem acabat de programar el nou Pla Lector que estrenarem amb el P5, 1r, 5è i 6è.
Padrins lectors que fomentaran la lectura pel plaer de llegir i una interacció molt enriquidora pels més grans de l’escola i els nostres petits lectors que comencen a descobrir la lectura.
També hem decidit, després de un interessat debat i amb votació final per part del Claustre, el tema del Projecte Interdisciplinari: Barcelona, la nostra bonica ciutat.
Els nous noms dels petits ja estan decidits. El P1 seran Picarols. El P2 seran les Baldufes. El P3 Girafes i el P4 Pingüins.
Sens dubte les vacances ens han provat.

2011-09-05T23:10:00.002+02:00

Dilluns, 5 de setembre de 2011
MERAVELLÓS SETEMBRE
Una bonica cançó diu: desperteu-me quan acabi el setembre. Lluny de pensar això, tot i que la cançó és preciosa, jo diria: desperteu-me quan arribi setembre.

Avui han començat els petitons de l’escola. Uns Pollets i uns Cargols que han passat anomenar-se Picarols i Baldufes.
Diuen que cal renovar-se o morir i evidentment ens renovem.
El nom els hi està prou bé per què els Picarols no han parat de fer soroll tot el dia plorant i xisclant i les Baldufes no han parat de moure’s.
També hem començat el casal de setembre. És el primer cop que l'engeguem i ha tingut avui un bon començament.
Per altre costat les reunions de Claustre estan plenes de nous projectes.
Les vacances ens han provat molt perquè tots estem amb moltes ganes de nous projectes.
Jo no he entès mai això de l’estrès i la depressió post-vacacional, penso que és una manera delicada d'anomenar la mandra.
A tots ens costa, més o menys, agafar el ritme però això està lluny, o hauria d'estar lluny, de la depressió i de l’enyorança exagerada.
Els bons moments no estan tan sols a les vacances, si fos així malament aniríem.
Un tastet dels nous projectes passen per nous programes de lectura, padrins lectors, anglès amb pissarra digital, jornades esportives... la festa no s’acabat, només ha fet que començar.
Einstein va dir: Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós món del saber.
Em sento en el lloc adequat en el moment adequat.

Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba.

Ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí Pol

2011-09-04T12:27:00.000+02:00

Diumenge, 4 de setembre de 2011
BENVINGUTS
Ja som aquí!!!

Hem tornat amb vitalitat, entusiasme, il•lusionats, apassionats i sobretot engrescats pel nou curs.
De fet si avui jo fos una cançó seria aquesta:

Miro
i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

SIGUEU BENVINGUTS AL NOU CURS

2011-07-27T12:47:00.004+02:00

Juliol 2011
CASAL AL SETEMBRE
Degut a la demanda de molts de vosaltres en que l’escola organitzés Casal al Setembre, aquest any hem posat fil a l’agulla i l’organitzem.
Setmana del 5 al 9 de Setembre.
Cursos des de P3 a 6è de Primària

Farem, jocs, esport i tallers però també acabarem els llibres de vacances i així l’entrada al nou curs no serà tan dura i difícil.

Els que estigueu interessats envieu un mail a escoladelcarme@hotmail.com

Us anirem informant.

2011-07-21T18:54:00.000+02:00

Dijous, 21 de juliol de 2011
ACABEM
Acabem el casal d’enguany molt contents.
Hem fet moltes activitats i els nens ho han passat molt i molt bé.
Tal i com m’ha dit avui l’Arnau, fent valoració quan els he preguntat, “aquest és el millor Casal de tots els casals que he anat i que vaig. És el més divertit, on m’ho passo millor i el que fem més coses”.
El Pablo, el Marc, el Sergi... tots els que estaven al seu voltant anaven assentint i confirmant les seves paraules.
Les nenes s’ho acostumen a passar sempre bé fent tallers, manualitats i jocs.
I els més petitons han gaudit jugant, rient i movent-se i copiant als grans en tot allò que podien.
El temps ens ha acompanyat molt i ha estat molt agradable treballar sense notar en cap moment calor sufocant.
He tingut el blog força aturat. Així el valorareu més.
Escriure cada dia de vegades és dur i costa. Pot donar la sensació que és una tasca fàcil i no sempre és així.
No vull que sigui una obligació ni que se’m faci pesat fer-ho. El dia que no gaudeixi i em diverteixi el tancaré. Però no patiu!!! No tinc cap intenció de deixar d’escriure’l, al contrari, ja tinc noves idees pel curs que ve. Tan sols tenia ganes de desconnectar i així ho he fet. De totes maneres ja heu vist que n’he obert un altre on escriure contes, històries i tot allò que vulgui compartir amb vosaltres. Us hi espero també.
Demà festa final.

2011-07-12T22:36:00.003+02:00

Dimarts, 12 de juliol de 2011
CONTINUA EL CASAL
No parem en tot el dia. A tota hora hi ha activitats. O juguem, o fem esport, o pintem.
Ens remullem i gaudim del casal d’estiu.

FOTOS SLIDE

Fem polseres o pintem el pati. Tot menys avorrir-nos.

2011-07-11T22:13:00.002+02:00

Dilluns, 11 de juliol de 2011
CASAL D'ESTIU
Unes minivacances han trencat el ritme habitual d’aquest blog.
Tot i que no he deixat d’obrir cada dia l’escola si que és cert que he baixat el ritme i la veritat és que ho necessitava.
La calor acostuma a aturar el meu ritme. De totes maneres no he estat aturada del tot.
El Casal funciona a bon ritme. Esport, sortides a parcs, tallers, jocs, aigua...
Neteja general a l’escola tot llençant un munt d’andròmines que s’acumulen al llarg de tot l’any, mil reparacions i la feinada de pintar el pati.
Ara ja he fet la primera capa i demà els nens ajudaran a fer els dibuixos. Queden dues llargues setmanes que poden donar encara molt de si.
He obert un nou blog de contes. http://www.elscontesdelasaleta.blogspot.com/
La meva idea és escriure una petita història inspirada en una foto o dibuix.
Espero que us agradi.

2011-06-28T23:32:00.001+02:00

Dimarts, 28 de juny de 2011
UN DIMARTS DE JULIOL...
M’agrada llevar-me d’hora i esmorzar en una cafeteria. Un bon cafè, un entrepà boníssim i diari. De vegades canvio el diari per una bona conversa, com ha estat avui.
Estiu o hivern, lectiu o festiu... aquesta estona és una de les meves favorites del dia.
Obrir el casal i obrir la venda de llibres.
Venda constant i sense conflictes. Potser algun pare que rondina en excés i es queixa de l’horari. Conciliar la vida laboral i escolar no és feina fàcil i no està sota la meva jurisdicció. Tot un descans no haver de solventar jo aquest problema.
Nens al pati rient i jugant, baralles per gols, faltes i penalts.
Nens al gimnàs muntant un trencaclosques.
Nens a la sala polivalent buscant peces que han estat amagades com si d’una gimcana es tractés.
Nens al parvulari aliens a tot.
Samarretes pintades.
Reunions de claustre ràpides però molt concretes.
Intento preparar la pintura per pintar el pati amb els nens i que ho passin bé. Me n’adono que això serà més complicat del que em pensava. No sé per on començar, ni tan sols sé muntar la pistola i en prou feines remenar un pot amb 25 Kg de pintura i aconseguir el color que he decidit.
Conversa entre amigues sota els arbres de Saleta amb el so llunyà de nens que juguen.
Entrevistes al despatx i valoració de curs.
Tanco la venda de llibres. Les persones que han venut els llibres em diuen que en aquesta escola hi ha molt bon ambient. Les famílies són agradables i hi ha molt “bon rotllo”. Reflexió que em fa pensar que tots plegats formem un bon equip.
Tanco l’escola. Acostumo a tancar Av Madrid sense clau, i sortir per Saleta tancant les dues portes.
Vaig a veure la segona nena que han operat de l’apèndix en dues setmanes. No hi ha dos sense tres, diuen.
Torno a l’escola, ja tard i com a faig a diari, a posar alarmes i tancar definitivament i per sorpresa meva trobo la porta d’Av. Madrid tancada amb clau. No m’agrada. Les senyores que netegen em deixen les portes tancades d’una manera concreta que elles i jo coneixem ja que saben que jo torno a darrera hora del dia a revisar.
Decideixo trucar al Sr Pinyol i preguntar si ha vingut ell:
- Has tancat tu l’escola?
- Demà l’Anna i la Mercè et mataran. Les has deixat tancades amb clau a dins l’escola! No et localitzaven al mòbil i estaven preocupades de com sortir. Passar la nit en una escola no sedueix a ningú.
- Què dius? Es veritat que a la Clínica he sentit el mòbil però no he fet cas. Les he tancat a dins? Estic malament eh?

Són les 23:00 hores i em disposo a escriure el blog. Tinc fotos del dia per tant avui serà rapidet però me n’adono que he oblidat la càmera a l’escola, fet estrany en mi que no oblido mai ni el mòbil ni la càmera.
Les fotos caldrà penjar-les demà.

El meu admirat Director d’orquestra i home genial Herbert von Karajan va dir: L’art de dirigir consisteix en saber quan cal deixar la batuta per no molestar a l’orquestra.
Frase extraordinària però fins el 23 de juliol no puc deixar la batuta. Caldrà llimar-la, apedaçar-la i mimar-la.
El somriure, les rialles i les abraçades dels “meus” nens ho faran possible sobretot quan em diuen amb ulls brillants:
- ens ho estem passat “xaxi piruli”

2011-06-27T22:44:00.000+02:00

Dilluns, 27 de juny de 2011
CASAL D'ESTIU
Hem començat avui el casal d’estiu amb les energies renovades.
Tenim per endavant quatre setmanes plenes d’esport, tallers, jocs, calor i molta diversió.
Esperem passar-ho d’allò més bé i tenir un bon entremès abans de les vacances.
Som-hi!

2011-06-22T23:32:00.004+02:00

Dimecres, 23 de juny de 2011

FI DE CURS!!!

2011-06-21T19:00:00.001+02:00

Dimarts, 21 de juny de 2011
FINAL DE CURS
El curs escolar 2010-2011 el donem per acabat.
Un curs llarg que ha donat molt de si amb un munt de vivències i felicitats petites que ja formen part de la nostra història.

És important que prengueu nota de les següents dades:
- El P3, el P4, el P5 i la Primària acabem dimecres, al migdia.
- El P1 i el P2 acabem el dijous, al migdia.

Els de P1 i P2 continuem fins el 22 de juliol.
- El Casal comença el dilluns 27 de juny.

- Venda de llibres: Dimarts, 28 de juny, a l’escola de Primària, entrada per Saleta. Horari de 10:00 a 13:00 i de 15:00 a 18:00.

- Entrega de notes: Dimecres, 29 de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00

2011-06-20T20:09:00.000+02:00

FOTOS DE LES CONVIVÈNCIES PENJADES AL WEB DE L'ESCOLA
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

2011-06-19T12:34:00.008+02:00

Diumenge, 19 de juny de 2011
CONVIVÈNCIES 2011
El Director d’orquestra i gran comunicador Benjamin Zander va dir una vegada que l’èxit no es tracte de tenir riquesa, ni fama, ni poder sinó que es tracta de veure quants ulls brillants tens al teu voltant.
Fa dues setmanes que estic envoltada d’ulls brillants de felicitat. Tot un privilegi.

També va dir que un Director és el que dóna la cara, el que surt a la portada i el que rep tots els aplaudiments però ell no emet cap so. El veritable èxit, el poder real, deriva de l’habilitat de fer forts a altres persones.
No dubto ni un moment de la capacitat de les persones que dirigeixo i que formen part d’haver aconseguit ulls brillants.

2011-06-17T07:03:00.002+02:00

Divendres, 17 de juny de 2011
BON DIA DES DE CAN RIBAS
La nit ha estat més tranquil·la tot i que el nostre veí ha seguit fent el seu concert norturn. Ara sento com canten els galls i els ocellets. D'aquí poc sentiré els nens i llavors serà ja el moment de posar-nos a fer motxil·les.

Recordeu fer cadena per agafar entre tots les motxil·les de l'autocar amb el màxim d'ordre possible i posar-les a la façana de l'escola.

Arribarem sobre les 16:45 segons l'horari previs.

2011-06-16T07:23:00.011+02:00

Dijous, 16 de juny de 2011
BON DIA DES DE CAN RIBAS
Els nens han dormit però el gall dindi que viu just al costat de les habitacions no ha parat en tota la nit. Estem ara deliberant si sortim directament totes i el posem dins l'olla.
Des de les 7:00 del matí estan tots desperts i ahir l'últim es va dormir sobre la 1:00.
Ara ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem i abans d'anar a esmorzar tenim sessió de gimnàstica.
A les 13:00 hores, hora de dinar, intentarem engegar de nou la web cam. Quan ho faig som l'admiració de les cuineres i dels monitors. mai havíen vist una cosa igual.
Bon dia a tothom.

Activitat de matí molt interessant. Els indis ens han deixat unes pistes per l'hort i hem aconseguit saber on amaguen or i plata. Hem anat a recollir or i plata. Després ens hem perdut per dins el laberint.
Per acabar hem anat a veure les gallines, els galls, les cabres i el GALL D'INDI.
Les mestres no hem entrat a veure al famós gall d'indi perquè de ben segur que si el teniem a l'abast no ho explica.

Si que tindreu fotos però haureu d'esperar a que jo tingui un ordinador més gran i els 85 nens estiguin amb vosaltres. La feina s'acumula i el dia només té 24 hores. És molt estressant per totes nosaltres fer fotos, vigilar, atendre, fer tots els àpats, posar crema solar, curar genolls pelats, vigilar que no es desistin, vigilar que portin la gorra... jo que els persegueixo amb la we cam... paciència que tot arribarà.

Hem dinat arròs a la cubana, butifarra amb patets i síndria.
Comencen les activitats de tarda. El sol és fort i hem tornat a posar crema solar a tots.
Estem a la muntanya per tant van plens d'esgarrinxades de plantes i genolls pelats.
La calor no és sufocant.

Avui ens conectarem per un altre link que us el posarem a les 19:55 en el blog i que de ben segur ho veurem millor. L'equip informàtic va començar a treballar en les convivències de Can Vilalta i encara no ha parat.

Ens veiem després.

Per veure la webcam en directe aneu al link: www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html

Ara Disco ... a ballar!!!

Després de ballar hem anat ja a dormir i en aquests moments ja dormen practicament tots. Nosaltres estem descansant i comentant anècdotes. Tot i està molt cansades estem força divertides.
El gall dindi torna a cridar gairebé cada quinze minuts, si continua així no arribarà a demà. La meva paciència s'està acabant després de tants dies de convivències.

El "ratoncito Pérez" ha de venir aquesta nit, haurem d'enviar-li un mail per saber que estem a can Ribes amb una dent.

Bona nit.

2011-06-15T09:54:00.016+02:00

Dimecres, 15 de juny 2011
MARXEM DE CONVIVÈNCIES A CAN RIBAS

9:30 Els dos autocars amb els alumnes de P3-P4-P5-1r i 2n han sortit de l'escola en direcció a la casa de colonies Can Ribas de Bigues i Riells (http://www.canribascasadecolonies.com/).

10:45 Ja hem arribat a Can Ribas sense cap incidència. Ara anem a esmorzar.

12:30 Després d'esmorzar hem estat jugant a futbol, voleibol, a correr, etc... i ara anem a instal-lar-nos a les habitacions. Després ens presentaran els monitors i anirem a dinar.

Ja ens hem instal·lat a les habitacions.
Ara rentar mans i anirem a dinar.
Hi ha wifi al menjador, l'únic lloc de la casa, per tant quan entrin els nens la conectaré.

Fa un sol de justicia buffff plens de crema solar.

14:00 Anem a dinar. Ens podeu veure per la webcam al link:
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html
Canelons, peix arrebossat amb amanida i plàtan.

Aquí el wifi és molt millor, arriba perfecte per tant la conexió funciona.
A les 20:00 hores que estarem sopant ens tornarem a conectar a la web cam.
Ara comença la tarda.

Els indis sioux estimen la natura i per això hem fet una excursió pel bosc. Hem recollit herbes per fer pintura i anem tots pintats. També hem trobat or i plata.
Els xamans feien rituals amb dibuixos màgics i sorra, ara estem fent un collage amb aquesta sorra.
A les 18:30 acabarem les activitats del dia i anirem a jugar al camps de futbol.
Sort que passa airet molt agradable i no estem asfixiats de calor.
Ningú vol anar amb la mama, només una petita ha preguntat per la tieta.
Estem genial.
Recordeu que a les 20:00 hores conectaré la web cam.

Quin estrés!!! Això de la web cam funcionant amb wifi ha estat una mica estressant ja què quan he vist que es veia volia que sortís tothom. Espero que si més no us fem una idea del què és un sopar de conviv¡encies. Sort que no havia so.
Demà ho repetirem a l'hora de dinar a les 13:00 hores.
Ara estan fent el joc de nit amb les llanternes.

2011-06-13T23:31:00.002+02:00

Dimarts, 14 de juny de 2011
SEGON TORN DE CONVIVÈNCIES
Comencem setmana i amb ella el segon torn de les convivències.
El primer torn a anat perfecte i de ben segur aquest també anirà molt bé.
Portem nens i nenes d’edat molt diferents però les activitats també estaran destinats a cada grup d’edat.
Els de P3 i P4 no han anat mai però hi ha els veterans de P5 i 1r i els grans de 2n que ja porten una experiència triple.
La dinàmica és diferent del primer torn.
El tema que treballarem és Indis i Cowboys. Volem aconseguir l’amistat eterna i forjar un gran respecte per la natura que ens envolta.
A veure si els fantasmes del wifi es posen més del meu costat i aconseguim millor senyal.
Si més no sabeu que ho intentaré al màxim.
Ens espera una divertida setmana.

IMPORTANT
Demà NO els hi poseu esmorzar, quan arribem a la casa ens en donaran allà.
Poseu vosaltres les motxil·les a l'autocar.

2011-06-12T11:54:00.002+02:00

Dissabte, 11 de juny de 2011
ELSA
Abans de tornar a anar de convivències en hem posat les nostres millors gales per assistir al casament de l’Elsa.
Vam compartir amb ella la seva felicitat en un dia tan especial.
Moltes felicitats!

2011-06-10T08:37:00.006+02:00

DIVENDRES, CAN VILALTA

7:00 hores Han tocat diana i els nens s'han despertat. Després de la discoteca, ahir a la una estaven tots dormint i han passat una bona nit. Ara estan preparant les motxil·les i anirem a esmorzar.

Aquest matí farem una cursa d'orientació per trobar el satèl·lit que varem enviar dimecres.

9:30 hores Fins ara ha caigut una tormenta, amb trons i llamps, impressionantment xula. Ja sabeu com m'agraden les tormentes i aquí a la muntanya encara més. Els nens em veuen tan contenta que cap estava espantat.
Just ara que estem acabant d'esmorzar ja no plou i aprereixen clarianes. Perfecte, podrem sortir a fora a fer les activitats.
Us aviso que tot el camp està ple de fang.

IMPORTANT: quan arribem intenteu fer entre tots els pares una cadena per treure les motxil·les de l'autocar. Les poseu totes a la façana de l'escola. Un cop allà cadascú que agafi la seva. Si intenteu agafar només la vostra de l'autocar el caos que es munta és impressionant. Si ho fem així tot va com una seda i ningú es posa nerviós.
Gràcies per col·laborar.

Fins les 11:00 hem aprofitat però s'ha posat a ploure i no para.
Els nens estan per vàries sales fent les activitats a dins.
Ara dinarem i després estarem per aquí fins que arribin els autocars.

Dono la crònica de Can Vilalta per acabada. Vaig a tancar l'ordinador, que ja tinc ganes de deixar de buscar wifi per tot arreu. A la nit penjaré les fotos que tinc.
Els comentaris els seguiré penjant des del mòbil.
Ens veiem a l'escola a les 17:00 hores.

2011-06-09T08:12:00.014+02:00

DIJOUS, CAN VILALTA
Bon dia, des de Can Vilalta.
A quarts de tres encara n'hi havia de desperts i abans de les sis del matí ja han notat corredises i ja els sentien riure.
Les poquetes hores que han dormit han estat plàcides.
Ara toca rentar-se, pentinar-se i baixar a esmorzar per començar el dia.
Jo recullo el 6è, i quan arribi a la casa actualitzo i provo la webcam de nou.

10:30 Ja estem tots a Can Vilalta. Fa un sol molt maco. Estan tots fent les activitats del matí.
Anem a gaudir de dia.

FUNCIONA!!! En un lloc estratègic funciona el wifi!!! Aneu entrant al web i els veureu. A les 13:00 els faré passar a tots.
Carreres amb cars de bici, planetari amb planetes gegants, excursió pel bosc, laberints, ponts... temperatura agradable tot i que no fa sol.

Per veure la web cam conecteu-vos aqui: http://www.xtec.cat/escoladelcarme/convis2011.html
A les 14:30 hem aconseguit una conexió. Els nens han dit hola a la càmera, esperem que algú ens hagi vist.
Al vespre, abans de sopar tornarem a conectar. Mentre la deixem posada.

Per fi funciona però no la puc moure ni un cm perque sino perdem la conexió.
AVUI A LES 20:00 HORES ESTAREM TOTS EN AQUEST VESTÍBUL I AIXÍ ENS VEUREU.

Hem dinat arrós a la cubana, hamburguesa amb patates i fruita.
Les cuineres estan sorpreses del molt que mengen aquests nens i ens han felicitat perquè NO LLENCEM MENJAR. Només faltaria. El nostre menjador escolar funciona molt bé i això es nota quan anem fora.

Tarda a can Vilalta
Ara estan fent les activitats de tarda.
Temps sense pluja, un sol lleganyós que ja va bé, i temperatura agradable.

Vespre a can Vilalta
Algú ha vist alguna cosa? han estat mitja hora saludant. Al final ja no volíen ni passar.
La tarda molt bé. Tallers, esport i molt de futbol.
Ara sopen puré de verdures, croquetes amb truita de patates i iogurt.
Després de sopar... disco!!!

Impossible pujar fotos amb aquesta conexió.

Nit de festa
Disco divertidíssima. hem ballat TOTS. Prohibit seure, cal cansar-los molt.
Estan molt cansats però molt contents.
Ara anem a dormir, i ja els hem comptat a tots.
Tením al 6è fora amb la monitora i la Srta Rai fent un joc de nit, amb les llanternes.
Des d'aquí veig els llums que fan i també la LLuna ja que el cel està ben destapat.
Bonica nit.
Estem contents.
Ja està el 6è a dins la casa. Menjant les "xuxes". Els altres dormen la majoria d'ells.
Bona nit i fins demà.

2011-06-08T09:36:00.014+02:00

CAN VILALTA
Dimecres, 9:20 hores
L'autocar ha marxat sense incidències, tots a bord.
Quan arribem a la casa us ho notificarem de seguida.
Una petita sorpresa: intentarem conectar una webcam i així els podreu veure.
Entreu al web de l'escola i allà ho veureu, sempre i quan els fantasmes informàtics ens ajudin i ens ho deixin veure sense problemes i que tot funcioni.
Bones convivències.
11:00 hores
Ja hem arribat a Can Vilalta sense cap problema. Tots tranquils.

12:45 hores
Assitim al CONGRÉS DE CIENTÍFICS DE CAN VILALTA
Els científics ja estan instal·lats a les seves habitacions. La missió és enviar un satèl·lit a Mart per comprovar si hi ha vida.
Podrem enviar-ho sense problemes perquè no plou, només hi ha boira. La temperatura és agradable.

La conexió a Internet pèssima. Només tinc senyal en un racó d'un petit menjador. Si la boira s'aixeca és possible que agafi wifi en el menjador gran. Si ho aconsegueixo conectaré la webcam. A l'hora de berenar ho provaré de nou.

14:00 hores
Un bon plat de llenties, butifarra amb patates i un plàtan ha estat el menú dels nostres científics. Ara temps lliure per jugar i a les 15:00 començarem les activitats de tarda.

Un sol tímid sembla que vulgui sortir però la boira encara ens impedeix tenir senyal de wifi suficientment forta per conectar la càmera. Semblo un satèl·lit amb l'ordinador a la mà buscant el senyal per tot arreu. Seguirem insistint.

16:00 hores
Temperatura força agradable tot i que no surt el sol i la boira ens envolta igual que les muntanyes. Continuo sense la conexió suficient per mantenir la webcam. Ho sento, no és pot dir que no ho he provat.
Potser demà tenim més sort.
Ara estan fent proves esportives ja que per ser científics cal estar en forma.

Si algú portava mitjons blancs han passat a ser color xocolata. El fang també forma part de l'escenari.

Aquí teníu a l'equip de valentes

Ja hem berenat, galetes i suc de fruita.
Temps lliure fins l'hora de sopar.
Ara, si el temps ho permet, estarem en aquest camp que veieu a les fotos i a la gespa que l'envolta.

Hora de sopar
Han pogut jugar a l'aire lliure fins l'hora de sopar. Buffff menys mal ja sinó els cansem aquesta nit no dormirà ningú.
Han sopat sopa i peix arrebossat amb amanida i iogurt.
Quan es faci fosc sortiran a llençar el satèl·lit i fer llum amb les llanternes, una de les estones més divertides de les "convis".
El vespre és força fresc, bastant fresc.

Estàvem mirant com jugàven i diu la Srta. Núria: això és la felicitat!
Per mi la felicitat és ser còmplice de la felicitat d'aquests nens i nenes.

Nit a Can Vilalta
Hem pogut fer l'activitat de la nit sense pluja, fins i tot la Lluna ha tret el nas i ens ha saludat. just avui és quart creixent.
Hem llençat el satèl·lit al cel.
Jo ja estic a Barcelona, he baixat aquesta nit per pujar demà amb els de 6è.
Acabo de parlar amb la Srta Elena:
- Com anat la sortida nocturna?
- Molt bé. Ho passen molt bé, els sento des d'aquí com criden.
- Fa fred?
- Molt!!!
- Compteu-los!!! Quan entreu a dormir compteu-los!!!
- Siiiiiii no pateixis................

Però sóc molt pesada (ho reconec) i li envio un sms a la Pilar:
- Ja sou dins la casa? Els heu comptat?
- Siiiiii

Tot i així ara li envio a la Dolors de 5è:
- Ho han passat bé? Esteu tots bé? Els heu comptat?

La Dolors és amiga meva de tota la vida, hem estudiat juntes la carrera i la confiança fa que em contesti:
- Només ens en falten cinc! Ara els anem a buscar.

Malgrat haver de portar unes 70 criatures a dormir no perden el sentit de l'humor. Si més no el primer dia.

Bona nit a tothom. He d'anar a fer-me la motxilla per demà.

2011-06-06T23:21:00.002+02:00

Dilluns, 6 de juny de 2011
A PUNT DE CONVIVÈNCIES
El primer torn ja està a punt de marxar de convivències aquest proper dimecres.
De ben segur les motxilles de tots ja deuen estar fetes. La meva encara no. Acostumo a fer i desfer les meves maletes en un instant. Sempre les faig el dia abans i al tornar les desfaig tot just entro a casa. A la mitja hora no en queda rastre. No m’agrada veure maletes a mig fer una setmana abans i encara menys al tornar dels viatges.
Estan neguitosos i amb ganes de marxar. Aquests dies costa de seguir la rutina escolar.
Les convivències són molt positives pel desenvolupament dels nens. Han d’espavilar-se, fer-se ells les coses i organitzar-se bé.
Al tornar són més autònoms i això sempre és positiu.
Tot i així estem pendents de tots ells a tota hora. Els vigilem, el mimem, els controlem i sobretot fem que ho passin molt i molt bé.
Segur que seran uns dies fantàstics però el més fantàstic és just el moment de tornada quan tot anat molt bé i l’últim nen marxa de la mà dels seus pares.
L’alliberació, la calma, la pau i el silenci són un bé que els mestres valorem com el do més apreciat al tornar de convivències.

2011-06-05T11:53:00.006+02:00

Divendres, 3 de juny de 2011
GRADUACIONS 2010-2011
Contents, feliços i satisfets de fer la feina ben feta. Així és com ens sentim.
Tal i com us vaig dir per molt que s’entrebanqui, per molt poc que es valori, un mestre sempre confia en que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un nen i així el destí d’un home.

Amb això en tenim prou i amb això continuem endavant amb força, entusiasme i il•lusió i... AMB TOTS VOSALTRES.

Gràcies per ser-hi.

GRADUACIÓ DE P5
Entranyable Graduació i tarda feliç per a tots aquests il•lusionats nens i nenes.
Van cantar molt bé, tocar les campanetes com les fades i van parlar com a grans rapsodes.
Ben mudats van gaudir de la seva festa.
Ja són nens de 1r i això és molt important.

Les famílies ens van obsequiar amb un original regal

i amb aquestes boniques paraules:
“Tot va començar un calorós dia de setembre de 2006, llavors només teníem un anyet.
Aquell dia els nostres pares ens van portar per primera vegada davant d’una porta de color blau cridaner, i la majoria d’ells xerraven animadament amb una senyora de cabell ros que més tard varem saber que era la Srta Elena, aquella llampant porta era la porta de l’Escola del Carme, la nostra escola.
(...)
En poc temps ens convertiríem en una gran família. Els dies, els mesos, els anys han anat passat i hem compartit alegries amb la Isabel, la Maria, la Laura, l’Àngels, la teacher Dolors i la Pilar.
Aquest setembre hem tornat a la porta però aquest cop la porta no era blava sinó marró, i en ella no hem trobat a la Srta Elena sinó a la Srta Montserrat acompanyada del Sr Pinyol, i aquest cop hem entrat contents i il•lusionats, i de la mà del Jordi hem pujat les llargues escales que ens portaven a la nostra nova classe, la classe dels Lleons.
(...)
Acompanyats d’una gran mestra, la Laura. Hem continuat llegint amb la Candi, hem gaudit dels contes amb la Dolors, hem estimat la música amb la Montserrat i a resseguir i esborrar amb la Maria Dolors.
(...)
GRÀCIES per ajudar-nos, ensenyar-nos i educar-nos, que sabem no és tasca fàcil.
Ara comencem una nova etapa, PRIMÀRIA, en la qual tots nosaltres continuarem dipositant la nostra confiança en vosaltres perquè ens ajudeu a formar-nos com a persones.
Persones que serem sens dubte els Homes i les Dones del futur.

GRADUACIÓ DE 6È
Bonica celebració per acabar una etapa de la vida d'aquests nens i nenes.
Emotiu i emocionant van parlar tots de la seva estada a l’escola i van cantar molt bé.

Aquest cop van regalar a l'escola aquest original obsequi fet amb una de les seves primeres samarretes.

Després vam sopar i amb la disco va acabar el llarg dia. Ara, a les convivències, farem el final de festa.

2011-05-31T23:38:00.002+02:00

Dimarts, 31 de maig de 2011
ACABA EL MAIG
Els nens de P5 escriuen cada dia a la pissarra els dies que falten per la Graduació i els que falten per les convivències.
Avui posava: Falten 3 dies per la Graduació i falten 14 dies per les convivències.
Estan emocionats, nerviosos i neguitosos. Els de 6è també ho estan.
Aquest any, els grans, han triat ells, passant per la meva censura, les cançons que volien cantar. Potser no són tan emotives com quan les trio jo però si que és cert que al triar-les ells les han cantant molt motivats i se les han fet més seves que mai.
Per altra banda l’escola continua a plena ebullició.
Portes obertes a piscina amb entrega de medalles.

Fent salts de longitud a Educació Física.

Tècniques de dibuix a plàstica.

2011-05-30T23:48:00.001+02:00

Dilluns, 30 de maig de 2011
DEURES D'ESTIU
El curs s’acaba i és el moment de decidir si han de fer deures durant l’estiu.
L’any ha estat llarg i dur. Han treballat molt i cal donar-se un respir.
De totes maneres no hem d’oblidar que les vacances són llargues i els nens no haurien d’estar tres mesos sense agafar un llapis ni llegir.
Seria interessant que a l’acabar el curs no es fes el llibre de vacances de seguida. Molts el fan per acabar-lo i no pensar-hi més però en aquests casos no serveix de res fer-ho. Si es vol avançar es pot fer la part de Medi, pintar i poca més.
Els deures d’estiu són per no perdre un hàbit de treball, per no oblidar conceptes i per mantenir un cert ordre no tan ociós i gandul.
L’ideal seria, segons el meu criteri i el que recomano sempre, no perdre l’hàbit de llegir.
Haurien de llegir cada dia. La lectura fomenta bons hàbits, ens educa, ens informa, ens diverteix i si anem a les tardes a les biblioteques estarem fresquets i més tranquil•lets que no pas passar-nos hores a les places caloroses, brutes i sense fer res de profit ni aprenent res de bo.
Durant les vacances familiars no cal fer deures, ni emportar-los d’estiueig. Al cap i a la fi el que fem és passejar el quadern i oblidar-lo. Les estones més caloroses es poden passar llegint a l’ombra.
Un cop la família torna a treballar i el setembre treu el nas, seria el moment per fer el quadern. Una bona organització diària farà que s’acabi a temps.
Fent-ho així els nens tornen a la feina paulatinament, recorden conceptes i no arriben a l’escola havent oblidat fins i tot els conceptes més mínims.
Clar que això és viable si el curs comença el 12 de setembre. Si comencem el dia 7 aleshores caldrà posar fil a l’agulla la darrera setmana d’agost.

2011-05-29T23:25:00.003+02:00

Diumenge, 29 de maig de 2011
NOMÉS HO FAIG PER TU
Escoltar per no escriure.
Pensar per no demanar.
Callar per no vacil•lar.
Mirar per no oblidar.

Extret del Blog: País Secret http://www.paissecret.blogspot.com/

No m’agraden els finals de curs. No m’agrada aquesta calor que no ens deixa treballar amb rapidesa. No m’agrada dir adéu.

2011-05-24T23:08:00.004+02:00

Dimarts, 24 de maig de 2011
CATALÀ DE L'ANY 2010
El Sr Cuní diu el català de l’any és aquella persona que té prou mèrits acumulats per ser-ho.
Mèrits? He anat a buscar la definició de mèrit a l’enciclopèdia catalana i diu: Allò que fa digne
de recompensa, d'estima, que dóna valor a una cosa.
Fa estona que penso en la definició i com que no ho veig clar decideixo esbrinar quins van ser els catalans de l’any en les edicions anteriors.
Ràpidament trobo la informació que cerco de les persones que han estat catalans de l’any i el perquè han tingut aquest honor.
Llegeixo l’explicació de per què els han fet catalans de l’any i me n’adono que han aconseguit aquest prestigi per què són personatges públics, però que jo convisc a diari amb catalans de l’any.
Decideixo fer la meva pròpia elecció.

Any 2000: Ernest Lluch, va destacar perquè va ser un fervent defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans.
Jo el dono a totes les persones anònimes que han mort per aconseguir el dret a opinar.

Any 2001: Pau Gasol, ha destacat com a líder indiscutible del seu equip.
Jo el dono a tots els esportistes que es desviuen i són líders del seu equip del poble, del barri i de la seva pròpia escola.

Any 2002: Manuela de Madre, ha destacat pel seu coratge davant la malaltia que pateix i pel seu paper al capdavant d'una fundació impulsada per ella mateixa dedicada a la fibromiàlgia.
Jo el dono a totes aquelles que pateixen en silenci una malaltia crònica, que no en fan bandera i que lluiten a diari.

Any 2003: Ferran Adrià, reclamat per dirigir la cuina de grans esdeveniments, com el sopar de gala de l'enllaç dels prínceps d'Astúries. És creador de noves tècniques culinàries i per elevar la gastronomia a la categoria d'art.
Jo el dono a totes les mares i pares que cada dia entren a la cuina i dirigeixen el gran esdeveniment de cuinar pels seus fills menjars variats, equilibrats i sans. Creadors de noves tècniques per aconseguir fer menjar fruita i verdura a un públic poc entusiasta i no defallir en l’intent. Tot un art.

Any 2004: Joan Manuel Serrat, per ser la banda sonora de diverses generacions.
Jo el dono a tots aquells homes i dones, que van ser, i són, la banda sonora de la meva vida.

Any 2005: Joan Massagué, considerat un dels investigadors del càncer més prestigiosos.
Jo el dono a tots els investigadors i metges que no tenen el privilegi d’investigar als EE.UU amb tots els mitjans necessaris però que realitzen cada dia la seva tasca en consultoris petits i ens atenen a diari personalment.

Any 2006: Neus Català, és l'única supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück. Va ser capturada i deportada pels nazis quan col•laborava en activitats de la resistència francesa.
Jo el dono a totes les dones que van patir de manera anònima abusos de tot tipus en els camps de concentració.

Any 2007: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona durant quinze anys, en els quals va destacar la renovació de la ciutat per acollir els Jocs Olímpics del 1992. Malalt d’Alzheimer.
Jo el dono a tots els “alcaldes” de la nostra ciutat que lluiten per fer-ne un lloc bonic per viure i criar als nostres fills, i a tots els nostres amics que també estan malalts d’Alzheimer i lluiten amb força.

Any 2008: Vicente Ferrer va dedicar tota la seva vida a millorar les condicions dels més desafavorits de l'Índia.
Jo el dono a totes les persones que destinen temps i recursos a millorar les condicions dels més desafavorits lluny de casa nostra però sobretot als que pensen que no cal anar tan lluny per ajudar, a casa també tenim molta feina per fer.

Any 2009: Josep Guardiola va aconseguir el 2009, com a entrenador del Barça, una fita històrica en el món del futbol: guanyar sis títols en una temporada. També per la seva tenacitat, disciplina i humilitat.
Jo el dono a tots els entrenadors de petits equips, com els escolars, que lluiten per aconseguir valors, humilitat i disciplina en els nostres nens i nenes, bressol de grans jugadors.

Any 2010: David Miret, cap de colla i haver portat la millor temporada de la història dels Castellers de Vilafranca i que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Jo el dono a tots els caps de colla que aconseguiu cada dia portar als que us envolten a fer la millor temporada com a pares, mares, mestres, amics… persones.

A qui donaríeu vosaltres el premi de CATALÀ DE L'ANY???

2011-05-23T23:26:00.003+02:00

Dilluns, 23 de maig de 2011
LES FADES DE LA MÚSICA
Una muntanya de feina i algun que altre problema amb el queixal del seny, que malgrat tot en tinc, m’han tingut uns dies apartada del blog.
Sense cap mena de dubte una de les meves frases favorites diu: La felicitat és tenir bona salut i mala memòria.
Quan no et fa mal res la lluita és inacabable i saludable i en quant a la mala memòria... la meva és molt selectiva i arxivo amb gran facilitat allò que no m’interessa.
Però tornant a la feina hem de dir que ara si que estem a la recta final. Dues setmanes i un darrer esforç per acabar les darreres pàgines dels llibres i quaderns.
Uns quants controls més que arrodoniran les notes i tots marxarem de convivències, per gaudir de la natura, els jocs, la diversió, els amics i omplir les motxilles de records inoblidables.
Avui, però, he rebut un paquet que ha fet que se’m passessin tots els mals.
Quan la Marta tenia uns 5 anys vam anar a veure un concert infantil a Can Déu.
Van tocar, amb la col•laboració del públic, una peça amb uns instruments peculiars. La meva deformació professional va fer que a l’acabar anés directe a preguntar on havien aconseguit aquells instruments.
No em van aclarir on els podia trobar i des de llavors que els he anat buscant sense èxit.
Dimecres de la setmana passada fullejant distretament un catàleg de material musical escolar em van aparèixer els originals instruments.
Vaig trucar sense pensar-m’ho un moment i vaig fer la comanda.
Avui he obert el meu valuós paquet i he improvisat una peça amb els de P5, per la Graduació.
Ells nerviosos reien seguint les meves indicacions i a l’acabar m’han dit:
- Això tan bonic segur que t’ho han regalat les teves amigues, les fades de la música.

Mentre m’envoltin nens que creuen en les fades de la música i que estan segurs que són amigues meves podré dir que la vida és bella.

2011-05-17T23:02:00.005+02:00

Dimarts, 17 de maig de 2011
JOCS FLORALS DE LES CORTS
El Martí, la Ingrid, l’Ernest i el Marc Anton han estat els representants de la nostra escola en els Jocs Florals del Districte de Les Corts.
Amb il•lusió hem assistit a l’acte d’entrega de premis.

Ser jurat no és una feina fàcil, ho sé per experiència, i valorar treballs de nens encara és més complicat.
Escriure és difícil però que algú jutgi el que has escrit és una tasca de molta responsabilitat.
Malgrat que tots han guanyat perquè ser capaç d’escriure sempre és guanyar i estar aquest acte ja és un premi, avui cal felicitar especialment a la Ingrid que s’ha emportat el

PRIMER PREMI DE PROSA DE CICLE INICIAL DE TOT EL DISTRICTE DE LES CORTS.
Felicitats!

Jo li comentava al seu pare: mentalitza-la que allà no guanyarà, però ell em va respondre:
Mentalitzada està, sap que justament el premi és ser-hi allà, ara bé tampoc li hem dit que és impossible guanyar donat que entenem que també cal tindre aquesta espurna de il•lusió i neguit....però no pateixis que si no guanya es quedarà tan contenta i si la fan pujar a l' escenari més encara....

Amb aquesta naturalitat la Ingrid ha gaudit del seu premi, ha llegit la seva obra i amb discreció i un ampli somriure acceptava les nostres felicitacions.
Això és saber guanyar.

L'obra guanyadora és la següent:
LA GRANOTA I EL GRIPAU
Hi havia una vegada una granota que esperava al seu príncep blau.
Un dia pel matí, estant a l’estany, va sentir unes pases i es pensava que era el seu príncep.
Però en realitat era un nen que la volia com a mascota i la va caçar.
Quan va arribar a casa del nen la van posar en una peixera i a dins no hi havia cap príncep blau però hi havia un gripau.
Es van mirar i es van enamorar i van fer una gran família.

2011-05-15T20:01:00.003+02:00

Divendres, 13 de maig de 2011
BERENARS SANS
L’alimentació sana i equilibrada és un dels eixos transversals que treballem a l’escola de manera molt activa.
Els nens que es queden a dinar gaudeixen cada mes d’un menú equilibrat, sà, nutritiu i molt variat. A l’escola no es llença res i aprenen a menjar de tot.
Un dels objectius que també portem a terme és aconseguir que tots portin esmorzars saludables.
El fet de portar les carmanyoles amb entrepans variats i fruita talladeta ha facilitat molt la feina.
Ningú porta bolleria industrial, ni galetes, ni dolços.
El 99% dels alumnes porten uns esmorzars que són d’estrella Michelin: entrepans variats cada dia, sucs, llet, cereals, fruita, fruits secs...
Seguint en aquesta línia els de P5 han fet un concurs de receptes originals per berenar i divendres van fer, i menjar, la guanyadora.
Per llepar-se els dits.

Divendres Blogger va està tot el dia sense funcionar i no es podia entrar al Blog ni veure les entrades de dimecres i dijous. Un cop solventat el problema alguns comentaris d'aquests dos dies han desaperescut, n'he pogut recuperar alguns però no tots.

2011-05-12T18:30:00.000+02:00

Dijous, 12 de maig de 2011
PLÀSTICA
L’art requereix paciència, concentració i com més incòmodes ens sembla a nosaltres que es posen, millor treballen els nens.

La Plàstica és d’aquelles assignatures que de vegades no reben la importància necessària. Treballar la proporció, la perspectiva, el traç i potenciar la creació són coses que sovint oblidem. La famosa frase de fer coses urgents i deixar coses importants es podia aplicar en la plàstica.
Totes les altres matèries acostumen a ser més urgent de fer. Sigui com sigui avui l’escola s’ha omplert d’art sota la batuta de la Srta Laura i el “profe”.

2011-05-11T23:35:00.000+02:00

Dimecres, 11 de maig de 2011
VIURE LA PRESÈNCIA
Com si d’una onada gegant es tractés el final de curs s’abalança sobre nosaltres.
No m’agrada dir-ho i molt menys reconèixer que els dies passen volant però aquest curs ha passat com una exhalació per mi.
Una amiga meva l’altre dia em deia que això em passa perquè gaudeixo de cada instant i de tot moment i sobretot perquè em diverteixo en tot allò que faig. Això, diu ella, és viure la presència, és a dir viure plenament el present, reconeixent-lo com a únic instant que existeix realment. La frase em va agradar i em va recordar a Scarlett O’Hara la protagonista de “Allò que el vent s'endugué”. Dona carismàtica i extraordinària que sempre deia: això ja ho pensaré demà. Amb aquesta idea vivia el present intensament.
Retornant al present avui hem donat les fotos de grup. Són un record preciós del pas per l’escola d’Infantil i Primària. Es veu l’evolució de com van creixent i que sempre recordaran com uns anys meravellosos.
També hem donat la inscripció pel Casal d’estiu d’enguany, dies calorosos que passarem fent esport, tallers, anglès, jocs i activitats lúdiques.
Cal donar ja la circular per la venda de llibres del curs vinent, les normes i instruccions de les convivències, els àlbums, els llibres acabats, les notes, les graduacions... sabeu que us dic: tot això ja ho pensaré demà.

2011-05-10T23:15:00.002+02:00

Dimarts, 10 de maig de 2011
LES MESTRES DEL PARVULARI
L’anglès continua sent una gran prioritat a l’escola.
L’aprenentatge de llengües foranies és un camp on et pots lluir poc ja que és acumulatiu i tot el que es treballa té efectes retardats que surt al cap del temps.
No és una assignatura agraïda i dóna la sensació que quan col•loques la base ferma i resistent ningú se n’adona del teu treball i és un blanc fàcilment criticable .
Poc a poc allò que s’ha treballat dóna el seu fruit però ningú recorda els mestres que van començar en els cursos primerencs.
Això de vegades també passa en la lectura. A l’escola es treballa des de P4 on llegeixen cada dia, plogui, nevi o faci sol.
Aquesta base col•locada poc a poc no dóna els seus fruits fins a finals de P5 on llavors diem: ohhh com a aprés aquest any.
Sense desmerèixer la feina de P5 ara llegeixen tan bé perquè fa dos cursos que es treballa intensament.
També passa amb el dibuix, el traç i la bona lletra.
La Psicomotricitat fina comença a P1, pintant amb sucre, amb els dits, amb els pinzells... i quan arriben a primària recollim tot el que hem treballat.
Des d’aquí faig avui un aplaudiment a la feina de totes les mestres d’educació infantil, a vegades oblidades però que realitzen una tasca essencial pel desenvolupament dels nens i per aconseguir èxits a Primària.

2011-05-09T21:07:00.000+02:00

Dilluns, 9 de maig de 2011
SINCERITAT
Avui revisàvem els quaderns de música de 1r. que tot estigués ja acabat, pintat i corregit.
Venien un per un a la meva taula i enllestíem la feina de manera individualitzada.
Sonava de fons “El matí” de Grieg.
Aquesta classe d’avui tan tranquil•la em permet fer una petita xerradeta amb cadascú d’ells. És un dels moments preferits meus. A part de la Música no dono cap altra assignatura i estar dins l’aula, en comptes del despatx, m’agrada molt.
Els hi pregunto coses i els hi faig broma. Això els descol•loca i els provoco verbalment de manera que a vegades dubten de si estic parlant seriosament o no.
És un moment dolç, especialment avui.
La sinceritat dels nens em meravella i sempre em pregunto en quin moment les persones deixem de ser espontànies per passar a dir allò que sovint no pensem.
No ha estat el cas d’avui. Tot i ser un petit trapella té una naturalitat que espero no perdi, si més no en molt de temps.
La conversa ha anat així:
- Ohhhh que moreno que estàs! Com és?
- És que he anat a la piscina.
- Quina sort. Jo vull anar aquesta piscina, on és?
- És a Cambrils, però jo ja sóc moreno.
- Puc venir a la teva piscina?

S’ho pensa. M’assenyala el llibre i em diu:
- Això no ho has corregit.
- Ja ho sé, ara ho corregeixo. Puc venir a la teva piscina? Insisteixo
S’ho pensa de nou i al final respon:
- Si, però allà no hi ha res de música.
- Ah tant és. A mi m’agrada altres coses també.
- Estàvem en una casa de fusta que es diu Bungalow.
- Això si que m’agrada! Ara segur que vinc amb tu. Puc?

Torna a fer cara de pensar i de pomes agres.
- Si, pots venir però allà hi ha hotels que pots estar.
- Lluny de la teva piscina?
- Una mica.

Crec que m’he quedat sense poder compartir la piscina amb ell.

2011-05-04T23:57:00.001+02:00

Dimecres, 4 de maig de 2011
PROVES DE 6È
Avui, com la resta d’escoles de tot Catalunya, hem fet les proves de nivell de la Generalitat als de 6è.
Proves estandarditzades que cal passar-les obligatòriament.
Hem fet les de català i matemàtiques. Demà farem castellano i anglès.
Dos matins que aturen el ritme general i que falta una mestra a l’escola ja que una de nosaltres li toca anar a vigilar a un altre centre i un mestre extern ve a la nostra escola.
Proves que porten una feinada inimaginable per corregir amb uns criteris d’avaluació complicats.
De totes maneres, i com sempre he fet, farem públics els nostres resultats i continuarem treballant amb la mateixa línia de rigorositat, exigència i esforç.

2011-05-02T22:22:00.005+02:00

Dilluns, 2 de maig de 2011
GUANYADORS JOCS FLORALS 2011

1R PRIMÀRIA
ANEM AL PATI
Estem a la classe i la senyoreta explica els colors i les formes.
RINGGGGGGGGGGGGGG
Ja sona el timbre! Hora d'anar al pati.
Tots sortim disparats.
- Eiiiii aquest s'ha colat!
- Que vaaaa!!!!!! Jo no m'he colat!
- Siiiiii
- Noooooooo
- Que siiiiiiii
- Que nooooooo
La senyoreta sospira.
- No us baralleu, diu
La senyoreta torna a sospirar.
Apa sortiu tots al pati que avui estic de bon humor i no hi ha ningú castigat.

Sara

2N PRIMÀRIA
LES ULLERES
Hi havia una vegada un nen que va perdre les seves ulleres.
Feia poc temps que les portava i no les volia.
Quan sortia de casa se les posava a la butxaca perque li donava vergonya que la gent del barri el miressin.
Anava a fer els encàrregs que li havien demanat i quan tornava a casa es va ficar les mans a la butxaca per posar-se les ulleres i que no el renyessin.
Però... les ulleres no hi eren!
Es va posar a plorar.
La seva mare li va preguntar que li passava i ell li va explicar tota la història.
Tots dos van anar a tots els llocs on havia anat i per fi van trobar les ulleres. El que havia passat és que al ficar-se les mans a la butxaca per treure els diners se li havien caigut i no es va adonar.
Des d’aquell dia va compendre que no s’havia d’avergonyir per portar ulleres i no se les va treure ni amagar mai més

Àlex

3r PRIMÀRIA
LES COSES NO IMPORTANTS PODEN SER IMPORTANTS
Havia una vegada, en el sistema solar X24, un planeta molt petit que tenia cases, hospitals, col·legis i sobretot piscines.
Al cole Asteroide, el més gran del planeta, hi havia la classe del professor satèl·lit. El professor era molt seriós i no volia nens mandrosos.
En aquest planeta el més important era saber nedar, perque quan eren grans les feines més importants calia fer-les sota l’aigua dels rius i els mars.
També era molt important saber jugar a futbol, dibuixar i pintar molt, però que molt bé.
Un nen anomenat Blitànik, de la classe del professor satelit només sabia fer les coses no importants: matemàtiques, català, castellà, anglès i medi. En canvi no tenia ni la més mínima ideea de nedar. Quan es ficava a l’aigua s’ofegava, jugant a futbol era una bírria, pwer dibuixar fatal i si volia pintar només freia que sortir-se de la línia.
Els seus professors el deixaven per inútil i els seus companys deien que s’ofegués i així no molestaria.
Els seus pares estaven molt preocupats i es preguntaven què farien amb el seu fill que només sabia fer activitats extraescolars comk les matemàtiques, que ja em diràs per a que serveixen.
En Blitànik sempre estava trsit perqu`pe pensava que no servia poer res.
Un dia va arribar un coet al planeta. A dins hi havia dos nens de la Terra, en Pep i la Pepa.
Quan van baixar van veure a u7n extraterrestre plorant a un racó. Era en Blitànik
En Pep i la Pepa li van dir:
- Què et pasa que estas plorant?
- Doncs, perquè no serveixo per res., Només ser fer bé les matemàtiques, el català, el medi... I el que és més important com nedar, jugar a futbol o pintar no en sé gens ni mica.
- Ostres! Quina passada! Mira, vine a la Terra i seràs feliç. Allà és tot al contrari.
El noi se’n va anar corrents cal el seu pare i la seva mare i els va dir:
- mare, pare, gràcies per cuidar-me tan i tan bé, però me’n vaig. Adéu.
I els pares van contestar‑
- si si, ves-te’n que aquí ets un problema i ens quedarem tranquils.
El nens s’en va anar a la Terra amb el Pep i la pepa. Quan va arribar a la nova escola, la senyoreta el va presentar.
El Blitànik va ser el que més bones notes treia de la classe perquè les coses que eren importants eren les que ell feia més bé. Per això ja no plora més i és molt feliç i sap que si alguna cosa no li surt prou bé, no passa res, perquè de vegades les coses que pensem que són més importants, en un altre lloc poden no ser-ho tant.

Dimitri

4r PRIMÀRIA
PETITS FETS
Rodona, molt rodona. Lleugera, molt lleugera. Vermella, molt vermella.
Penjada a l’aparador d’una botiga, esperant que algú la compri.
Petit, no molt, però petit. Poc destre. Trist de que mai l’escollin per jugar. Desitjant ser algun dia el que tots aplaudeixin.
Pati, amics, sorolls, jocs, xuts, pilotes penjades i fi del joc.
- Demà et toca a tu portar la pilota
- D’acord!. N’he vist una de molt bonica.
Tarda, cartera, llibres, deures, sortida, pares, abraçada, berenar.
- Si us plau! La necessito, demà em toca a mi!
Botiga, pilota vermella, nen rialler.
Casa, dutxa, deures, sopar, dormir, somni, protagosnista, gol, felicitat.
Llevar-se amb rapidessa, vestir-se en dos minuts, molt emocionat, pilota a la cartera, escola, classe, amics, pati.
Li toca treure. La pilota és seva, xut, passe, xut de nou i gol.
Abraçades, copets a l’esquena, més moció, molta felicitat. La pilota no s’escapa dels seus peus i somriu amb complicitat.
Somni fet realitat

Ernest

5È PRIMÀRIA
VOLAR
La muntanya m'encanta
perquè m'acompanya fins al cel
volar és el que més m'agrada
com a la resta d'ocells

Ben de matinada
inicio el vol
m'endinso a la muntanya
fins que es pon el sol

M'acompanyen els núvols
veig de lluny el riu
i l'olor de flors
em guia fins el niu

Quan arriba la nit
toca descansar
i des del meu niu
les estrelles admirar

Marc Anton

6È PRIMÀRIA
LA LLUNA
Rodona, blanca i brillant,
tota la nit il·luminant.
nova, plena, creixent i minvant,
a la Terra acompanyant.

Sempre de tu ens recordem,
si no es pot, la lluna demanem,
si estem distrets, a la lluna estem
i si tenim bona lluna, bon humor tindrem.

Sembles la mare de totes les estrelles,
des de dalt, creuràs que som titelles.
Hauries de ser una de les set meravelles,
de les coses que he vist, de les més belles.

No m'agraden les nits ennuvolades
i quan ets plena, és com més m'agrades

Marc

2011-05-01T00:47:00.008+02:00

Dissabte, 30 d'abril de 2011
EDUCACIÓ VIAL
Avui hem tingut la cloenda de les activitats escolars d’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ha realitzat a la nostra escola unes classes teòriques i pràctiques.
Els nens han pogut demostrar avui que són bons conductors, coneixedors de les normes i els senyals i que seran uns bons ciutadans cívics i responsables. Si més no aquest és l’objectiu del nostre treball en aquest camp.

Així de contents hem acabat el matí amb l'entrega d'obsequis i la foto final.

2011-04-29T19:10:00.004+02:00

Divendres, 29 d'abril de 2011
JOCS FLORALS ESCOLARS
Com ja sabeu aquest any hem fet els Jocs Florals escolars amb la participació dels pares i mares que es van implicar.
Tots els alumnes van escriure un text o poesia.
La mestra de català va fer una primera selecció i els textos així seleccionats van ser valorats pel Jurat de pares i mares.
Avui hem fet l’entrega de premis.
Un acte on han participat els nens seleccionats i el Jurat.
Ha estat bonic i personalment estic molt contenta de com anat tot plegat.
Qualsevol cosa, per petita que sigui, que s’organitzi porta feina però la resposta i la il•lusió de les famílies i els nens i les nenes amb somriures emocionats no té preu. Això compensa tot l’esforç, la feina i les hores invertides.
Gràcies per ser-hi.
Podeu veure les fotos al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/